Propostes Partits Parlament 2021

Candidatura d’Unitat Popular*

Ciutadans

En comú podem

Esquerra Republicana de Catalunya

Junts per Catalunya

Partit Demòcrata de Catalunya

Partit dels Socialistes de Catalunya

Partit Popular

Vox*

Anar als vídeos

C’s:

8.1. Acabar amb els privilegis dels polítics

8.1.1 Suprimirem els aforaments del President de la Generalitat, dels membres del Govern i dels diputats del Parlament. Tots els ciutadans som iguals davant la llei i tenim dret a ser jutjats davant els mateixos jutges, sense distincions ni privilegis

8.1.2 Els polítics que se saltin les lleis aniran a casa seva. Aquells càrrecs públics que siguin acusats per la Justícia per delictes de corrupció o altres delictes greus seran cessats de forma automàtica dels seus càrrecs i no podran recuperar-los ni ser nomenats per a altres responsabilitats públiques mentre no es resolgui de manera ferma la seva situació judicial.

8.1.3 Eliminarem la pensió vitalícia a la qual tenen dret els expresidents de la Generalitat quan es jubilen. Suprimirem també la pensió de viudetat per als cònjuges o les parelles estables d’aquells qui hagin exercit el càrrec de President, i els seus fills, en cas de mort.

8.1.4 Garantirem la dedicació exclusiva dels alts càrrecs de la Generalitat. No podran compatibilitzar el seu càrrec amb el d’alcalde o regidor a les entitats locals, pertànyer a més d’un òrgan col·legiat o consell d’administració d’empreses públiques ni cobrar dietes per a l’assistència a les seves reunions.

8.1.5 Eliminarem les “portes giratòries” entre la política i les empreses. Els alts càrrecs de la Generalitat no podran treballar ni prestar serveis professionals per a empreses privades que s’hagin vist afectades directament per decisions en les quals hagin participat en els dos anys posteriors al cessament del seu càrrec.

8.1.6 Reforçarem el control independent del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de la Generalitat. Encarregarem a l’Oficina Antifrau de Catalunya la seva supervisió i fixarem sancions en cas del seu incompliment.

8.2. Lluitar contra la corrupció i contra el frau i l’evasió fiscal

8.2.1 Aprovarem una Llei de protecció de les persones que alerten sobre irregularitats, ordres il·legals dels seus superiors o casos de corrupció. Defensarem les persones que comuniquin, denunciïn o revelin públicament informació sobre accions que siguin contràries a l’interès general: es garantirà la seva confidencialitat, rebran assessorament legal gratuït, no podran ser perseguits ni sancionats i se’ls protegirà vers qualsevol tipus de represàlia o perjudici en les seves condicions de treball o la seva carrera professional. L’Oficina Antifrau de Catalunya serà l’encarregada de vetllar pels drets d’aquells que denunciïn.

8.2.2 Establirem l’obligació dels empleats públics de denunciar les conductes oposades als valors constitucionals de neutralitat i eficiència en l’exercici de les potestats públiques. Tots els empleats públics tindran l’obligació de servir la ciutadania d’acord als principis de servei a la ciutadania, l’objectivitat, la professionalitat i la imparcialitat. La seva obligació és millorar la vida dels ciutadans sense atendre els interessos dels partits polítics.

8.2.3 Exigirem que els secretaris, els interventors i els tresorers dels ajuntaments catalans siguin escollits per concurs de mèrits. Mentre no es modifiqui la legislació nacional, requerirem que els ajuntaments hagin hagut de proveir les places de funcionaris de l’administració local de l’habilitació nacional per concurs de mèrits com a requisit per poder accedir als fons públics procedents de la Generalitat.

8.2.4 Prohibirem que els membres del Govern i els alts càrrecs de la Generalitat puguin tenir comptes bancaris a territoris considerats com a paradisos fiscals. Aquells que no compleixin aquest precepte seran cessats i no podran exercir cap càrrec fins que cancelin el compte, sense perjudici de les responsabilitats fiscals i d’altra mena per les quals haguessin de respondre davant la justícia.

8.2.5 Reduirem a 500.000 euros l’import del deute per aparèixer a la llista de deutors de l’Agència Tributària de Catalunya. En aquesta, s’hi inclourà una referència als noms dels administradors en el cas que els deutors siguin persones jurídiques.

8.3. Transparència, qualitat democràtica i participació ciutadana

8.3.1 Establirem sancions per als càrrecs públics que incompleixen les obligacions de transparència. Reformarem la Llei catalana de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern per incorporar un règim d’infraccions i sancions en cas d’incompliment. Les sancions consistiran en multes i, en els casos més greus, el cessament i la inhabilitació del càrrec públic.

8.3.2 Impulsarem la creació d’un registre de la plantilla orgànica del personal del Parlament de Catalunya per tal de garantir la transparència en la gestió dels recursos per part dels grups parlamentaris. En aquest llistat públic, hi apareixeran les persones que estiguin contractades a càrrec de la institució i dels grups parlamentaris, la retribució econòmica que reben, la forma amb la qual van accedir al seu lloc de treball i la seva formació acadèmica.

8.3.3 Facilitarem la iniciativa ciutadana en l’elaboració de lleis i disposicions de caràcter general. Habilitarem sistemes de firma electrònica en els procediments d’iniciativa legislativa popular davant el Parlament i millorarem els mecanismes de participació ciutadana en l’àmbit local. Regularem el dret d’iniciativa ciutadana per proposar l’aprovació de disposicions de caràcter general davant els òrgans de les Entitats Locals.

8.3.4 Desenvoluparem una taula retributiva que estableixi els límits salarials del sou dels alcaldes a Catalunya. Fixarem un topall retributiu als sous dels alcaldes com a condició perquè els municipis rebin fons públics de la Generalitat. Es posarà especial atenció al nombre d’habitants del municipi per determinar el topall que s’apliqui a aquests càrrecs públics.

8.3.5 Establirem el deure de les organitzacions sindicals i empresarials de fer públiques les retribucions del seus directius i màxims representants. Garantirem que tots els recursos que es destinin des de la Generalitat a sindicats, organitzacions empresarials i altres organitzacions de caràcter privat s’utilitzin per pagar les activitats per les quals van ser concedides.

8.3.6 Despolititzarem els òrgans de control i els organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya. La secció dels membres del Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes es realitzarà mitjançant un procés obert de selecció competitiva per mèrit i capacitat. El President del Centre d’Estudis d’Opinió, així com la resta de membre del seu Consell Rector, també seran escollits per aquest mateix procediment.

8.3.7 Millorarem la participació de la ciutadania durant la tramitació de les iniciatives legislatives al Parlament. Impulsarem una reforma del Reglament del Parlament de Catalunya per tal de reconèixer el dret de participació de la societat civil en la tramitació de projectes i proposicions de llei.

8.4. Contractes i subvencions públiques lliures del “3 per cent”

8.4.1 Garantirem la competència, la transparència i la bona gestió en la contractació pública. Els contractes s’adjudicaran per procediments oberts a la competència, que són els que més beneficien els ciutadans. Farem rotació del personal responsable dels informes tècnics de valoració i adjudicació i prohibirem que els càrrecs polítics i aquells que siguin nomenats a dit formin part de les juntes i les meses de contractació per tal de garantir el compliment dels principis de publicitat, neutralitat, transparència i bona gestió.

8.4.2 Publicarem al Portal de Transparència de Catalunya tota la informació sobre els contractes públics de la Generalitat, inclosos tots els contractes menors. Hi inclourem els informes tècnics de valoració i adjudicació i les actes de totes les reunions de les meses de contractació. La informació dels contractes es publicarà sempre en formats oberts i reutilitzables.

8.4.3 Posarem la lupa sobre la contractació pública per tal de prevenir la corrupció i evitar que mai no es repeteixin casos com el del “3 per cent”. Crearem la Comissió Catalana de Contractes i Subvencions Públiques, un òrgan independent encarregat de supervisar l’adequació de la contractació pública catalana a les regles de la legislació catalana, l’estatal i l’europea. Aquest ens informarà a l’Oficina Antifrau de Catalunya en relació a qualsevol irregularitat o indici de delicte que pugui detectar.

8.4.4 Assegurarem la transparència i la concurrència en la concessió de les subvencions públiques seguint una programació estable. Les subvencions es concediran sempre mitjançant processos oberts, transparents i de concurrència competitiva, amb un calendari estable. Restringirem les subvencions nominatives a aquells supòsits excepcionals justificats. Avaluarem de manera continuada els resultats de les subvencions públiques en relació amb els seus objectius per tal de garantir-ne l’eficiència. Tota la informació relativa a les subvencions públiques es publicarà al Portal de Transparència de la Generalitat.

8.4.5 Reforçarem el control del principi de legalitat i establirem les garanties per a la defensa dels drets de tots els interessats en els processos de contractació i de concessió de subvencions públiques. Constituirem el Tribunal Administratiu Català de Recursos Especials, a partir del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que tramitarà els recursos administratius especials en matèria de contractació, subvencions i funció pública, decidirà les mesures cautelars precises i resoldrà qüestions de nul·litat.

8.4.6 Impulsarem una Comissió de Contractació Pública, Subvencions i Fons Europeus al Parlament. Estarà encarregada de vetllar pel compliment dels principis de legalitat i eficiència en els procediments, controlar el nivell d’execució, avaluar els resultats i proposar millores en la gestió dels contractes públics, subvencions i fons europeus per part de la Generalitat.

85. Uns mitjans de comunicació públics neutrals, plurals i al servei de tots els catalans

85.1 Acabarem amb la publicitat institucional repartida a dit per finançar mitjans afins a la causa independentista. Alguns viuen quasi en exclusiva de les subvencions de la Generalitat. Reduirem el finançament destinat a publicitat institucional i assegurarem que el seu repartiment es realitzi sempre per procediments transparents i atenent únicament a criteris objectius de difusió.

85.2 Garantirem la pluralitat i independència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Portarem a terme una política de mitjans de comunicació basada en l’objectivitat informativa i l’excel·lència en la professió periodística. Modificarem el sistema d’elecció del President i el Consell de Govern de la CCMA per assegurar que tinguem una televisió i una ràdio públiques de tots els catalans i no només dels partidaris de l’independentisme.

85.3 Impulsarem un nou codi ètic per als treballadors de la CCMA. Contemplarà mesures disciplinàries que seran d’aplicació als presentadors i periodistes que infringeixin les regles de neutralitat i imparcialitat tant en les emissions del propi mitjà públic com en les xarxes socials.

85.4 Assegurarem una eficient gestió dels recursos de la CCMA per tal que la seva estructura respongui a les necessitats reals dels catalans. TV3 és la televisió autonòmica amb més pressupost. Hem de garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos que paguem tots els catalans.

85.5 Promourem uns mitjans basats en la neutralitat, la pluralitat i el respecte. TV3 i Catalunya Ràdio

són la televisió i la ràdio de tots els catalans i això s’ha de reflectir en la programació i en la seva gestió. Totes les opinions hi han de tenir cabuda, però també ha de quedar clar què és opinió i què és informació per garantir un servei públic neutral i lliure de biaixos polítics. Corregirem qualsevol possible politització de la programació de ficció i entreteniment, especialment la dirigida al públic infantil.

85.6 Tancarem el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El CAC s’ha comportat com un òrgan polític davant dels mitjans que no combreguen amb el nacionalisme ni l’independentisme i al mateix temps no ha estat a l’alçada en les nombroses ocasions en què s’han produït situacions de falta de neutralitat i de pluralitat en els mitjans de comunicació públics de Catalunya.

8.6. Garantir uns espais públics neutrals i lliures de l’ocupació propagandística permanent del nacionalisme

8.6.1 Garantirem la neutralitat institucional amb uns espais públics que siguin de tots els catalans. No es pot admetre que les places i carrers dels nostres pobles i ciutats ni els edificis i oficines públics estiguin ocupats durant tots els dies de l’any amb la propaganda política del separatisme. Establirem l‘obligació de les autoritats i empleats públics d’actuar amb neutralitat en el servei que presten als ciutadans. L’exclusió, la falta d’atenció o l’assistència inadecuada a qualsevol ciutadà per un servidor públic per motius ideològics es considerarà una infracció disciplinària molt greu.

8.6.2 Exigirem la retirada dels municipis catalans de l’AMI i altres entitats similars que només busquen promoure l’enfrontament en la nostra societat. Establirem la no pertinença dels municipis a aquesta mena d’associacions com a condició per poder rebre subvencions públiques de la Generalitat.

8.7. Catalunya per fi tindrà una llei electoral pròpia que garanteixi una representació justa del vot de tots els catalans

8.7.1 Aprovarem una nova Llei Electoral que garanteixi una justa representació dels vots de tots els catalans en el Parlament. Catalunya és l’única comunitat que no disposa d’una Llei Electoral pròpia. Els partits nacionalistes no han fet res per solucionar-ho, atès que el sistema actual els beneficia amb una sobre representació al Parlament que els atorga un nombre d’escons que no representa una majoria de catalans al carrer.

8.7.2 Prohibirem que les persones fugides de la justícia puguin formar part de les llistes electorals. Les persones que siguin declarades en rebel·lia processal per no presentar-se als òrgans judicials quan siguin requerides seran inelegibles i no podran figurar en les llistes electorals que concorrin a les eleccions. Serà requisit indispensable tenir residència efectiva al territori català per poder ser escollit i mantenir l’acta com a diputat del Parlament.

8.7.3 Establirem l’acatament de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia com a requisit ineludible en la presa de possessió dels diputats del Parlament. Els qui no compleixin aquesta condició o no respectin la fórmula de promesa o jurament no podran adquirir la condició plena de diputats.

8.7.4 Desbloquejarem les llistes electorals per tal que els ciutadans puguin escollir directament els seus representants al Parlament. Estudiarem els mecanismes necessaris perquè els electors puguin expressar les seves preferències sobre els candidats de la llista electoral per la que votin, de manera que els preferits de cada candidatura puguin escalar posicions a la seva llista electoral.

8.7.5 Exigirem eliminar el vot pregat dels ciutadans residents a l’estranger. L’actual sistema, que va ser aprovat pel PP, PSOE, CiU i PNV, fa gairebé impossible que els residents a l’estranger puguin votar. Com a resultat, la participació va passar del 30% al 2008 a només el 4% en les últimes eleccions.

8.7.6 Garantirem que totes les persones amb discapacitat puguin exercir sense traves el seu dret a vot. Tota la informació oficial sobre el procés i les candidatures electorals en qualsevol mitjà o suport haurà de ser accessible per a les persones amb discapacitat sensorial i cognitiva. Les candidatures polítiques hauran de presentar un resum de les seves propostes en Lectura Fàcil. Disposarem de paperetes electorals en Braille per a les persones amb discapacitat visual. Evitarem que existeixin barreres de cap tipus a cap col·legi electoral.

8.7.7 Regularem la celebració obligatòria de debats electorals. Els ciutadans tenen dret a poder conèixer i contrastar les propostes de cada una de les formacions polítiques amb representació al Parlament que concorrin a les eleccions.

8.7.8 Reduirem el límit de despesa de les campanyes electorals. Els sobres, les paperetes i la propaganda electoral de tots els partits es faran arribar als electors en una única tramesa conjunta i centralitzada, estalviant així una gran quantitat de diner públic als ciutadans de Catalunya.

8.7.9 Restringirem les donacions que puguin percebre les fundacions dels partits polítics per part de les empreses. Prohibirem les donacions a les fundacions vinculades a partits polítics que provinguin d’empreses que realitzin activitats sotmeses a llicència, participin de sectors regulats, siguin perceptores de subvencions públiques o contractistes del sector públic.

9.1. Una funció pública basada en la igualtat, el mèrit i la capacitat

9.1.1 Tornarem als funcionaris catalans les pagues extres pendents, com ja s’ha fet a la resta de CCAA. Catalunya és l’única comunitat que no ha tornat als seus funcionaris la totalitat de la paga extra de 2014. És hora de corregir aquesta injustícia i acabar amb aquesta discriminació que pateixen els funcionaris catalans causada per l’immobilisme dels partits separatistes.

9.1.2 Posarem solució al problema generat per l’abús de la temporalitat en l’administració de la Generalitat i que avui és insostenible. Els governs nacionalistes que han governat Catalunya han abusat de les interinitats i el treball temporal i com a resultat la taxa de temporalitat actual supera el 25%. Tallarem d’arrel aquest problema amb un Pla d’Estabilització Estructural de

l’Ocupació Pública Temporal que permeti reduir la taxa de temporalitat per sota del 8%. Mentre no s’aconsegueixi aquest objectiu, establirem amb caràcter excepcional a les noves Ofertes Públiques d’Ocupació un torn d’accés restringit pels funcionaris interins de la Generalitat amb més antiguitat.

9.1.3 Aprovarem una nova Llei de la Funció Pública que posi les bases d’una administració pública cada vegada més moderna, eficaç i professional. És necessari actualitzar la normativa actual de l’any 1997 a les novetats de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic de 2007 i garantir en tot moment els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Apostarem per la formació contínua dels nostres funcionaris si volem ser capaços de respondre a les majors exigències de qualitat en els serveis públics que demana la societat, així com els reptes que planteja la implantació de l’administració electrònica.

9.1.4 Desenvoluparem un Estatut de la Direcció Pública per impulsar una major professionalitat en la gestió. Seran directius públics els qui ocupin llocs qualificats d’especial responsabilitat o competència tècnica. Seran nomenats per un període de sis anys a través d’un sistema de selecció competitiva amb convocatòria pública, a partir d’una terna de candidats idonis pel seu mèrit i capacitat, en termes de formació i experiència, seleccionada per un tribunal de valoració. El nomenament haurà de motivar expressament les raons que justifiquen l’elecció del candidat, per si mateix i enfront de la resta. El cessament només podrà produir-se per causes legalment taxades. La seva retribució estarà vinculada al compliment d’objectius i subjecta a avaluació continuada.

9.1.5 Reduirem al mínim el nombre de càrrecs de designació política en l’organigrama de la Generalitat. Tots els llocs de treball en l’administració fins el nivell 30 seran proveïts exclusivament a través del sistema de concurs. Disminuirem dràsticament el nombre d’assessors i càrrecs de confiança.

9.1.6 Regularem un recurs administratiu especial en matèria de funció pública al qual podran recórrer tots els funcionaris per la defensa dels seus drets. Podrà iniciar-lo qualsevol funcionari o els seus representants per qualsevol resolució que afecti el seu estatut i règim professional (nomenaments, ascensos, trasllats, sancions, etc.) davant el nou Tribunal Administratiu Català de Recursos Especials, que podrà adoptar la suspensió de les resolucions afectades i adoptar mesures cautelars fins a la resolució del procediment.

9.1.7 Protegirem els servidors públics de Catalunya de qualsevol ingerència, pressió o represàlia per motius polítics. No podran exhibir-se ni propaganda ni simbologia de caràcter partidista en les dependències d’atenció al públic ni en els espais de treball dels empleats públics de la Generalitat.

9.1.8 Impulsarem un sistema de beques per garantir el principi d’igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació pública. Desenvoluparem un programa d’ajudes econòmiques per tal que tots els opositors puguin comptar amb els recursos necessaris per accedir a la funció pública en condicions d’igualtat.

9.2. Una Administració de Justícia independent, moderna i àgil

9.2.1 Defensarem la separació de poders i la independència del Poder Judicial. Ens oposarem amb fermesa des del Govern a qualsevol pretensió de polititzar la Justícia. Rebutgem del tot la reforma consensuada a Catalunya pel PSC, ERC i En Comú Podem per prendre el control i nomenar una majoria de vocals afins als seus interessos al Consell General de Poder Judicial.

9.2.2 Establirem els mecanismes necessaris perquè el Parlament no participi en l’elecció de magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta funció es delegarà a un tribunal de valoració format per membres de la carrera judicial escollits per sorteig que organitzarà un concurs de mèrits per l’elecció del magistrat que ha de ser designat pel Parlament, que es regirà per estrictes criteris de mèrit, capacitat i imparcialitat.

9.2.3 Avançarem cap a una Justícia més eficient, moderna, àgil i propera. Dotarem la nostra Administració de Justícia dels recursos materials i humans suficients i posarem en funcionament mesures per descarregar la saturació que pateixen els nostres jutjats i reduir la litigiositat evitable. Fomentarem els procediments d’arbitratge i mediació, sobretot en els assumptes d’escassa quantia econòmica, per reduir el nombre de litigis evitables.

9.2.4 Modernitzarem la nostra Administració de Justícia a través de l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació. Completarem el procés de digitalització de l’Oficina Judicial per aproximar-nos a l’objectiu de “zero paper” en aquesta legislatura. Impulsarem l’accés dels ciutadans a l’expedient electrònic perquè puguin consultar directament des del seu ordinador, mòbil o tauleta l’estat de tramitació en cada moment dels seus expedients judicials.

9.2.5 Garantirem un servei d’assistència jurídica gratuïta i àgil amb mitjans suficients per atendre els catalans mancats de recursos. Assegurarem la dotació pressupostària per l’assistència jurídica gratuïta, augmentarem gradualment la retribució dels advocats del Torn d’Ofici i treballarem amb el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per establir els protocols que assegurin el pagament dels seus serveis dins els terminis legals.

9.3. Una acció exterior al servei de tots els catalans

9.3.1 Recuperarem una acció exterior basada en la lleialtat institucional centrada en les matèries en què Catalunya realment té competències. Farem que l’acció exterior de la Generalitat deixi de ser un altaveu del procés i reorientarem el seu contingut a les matèries de competència autonòmica, com la cultura, l’empresa, el turisme o la investigació

9.3.2 Despolititzarem els think tank i organismes catalans dedicats a les relacions internacionals que reben diner públic. Catalunya compta amb centres d’estudi i investigació de primer nivell en l’àmbit de les relacions internacionals (Cidob, IEMed. ICIP) que no haurien de mostrar cap biaix a favor d’opcions ideològiques. Els fons públics han d’assignar-se en funció de les matèries objecte d’investigació i els seus resultats, no de causes polítiques.

9.3.3 Suprimirem el Diplocat, el lobby amb el que els partits independentistes s’han dedicat a desprestigiar Espanya i a difondre el procés a l’exterior. El Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha estat una de les principals eines de la propaganda separatista a l’exterior. Ha dedicat el seu pressupost de més de 2 milions d’euros exclusivament a difondre les mentides del procés a nivell internacional i a comprar suports públics per la causa independentista. Tancarem el Diplocat i recuperarem una acció exterior al servei de tots els catalans i de la promoció dels seus veritables interessos.

9.3.4 Tancarem totes les “ambaixades” a l’exterior que els separatistes han utilitzat com a plataforma internacional del procés. La Generalitat compta amb 16 delegacions a l’exterior que durant tots aquests anys s’han dedicat a vendre el projecte del separatisme i a comprar voluntats amb diner públic en mitjans i entre els creadors d’opinió estrangers. Mantindrem únicament per la seva rellevància la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea a Brussel·les.

9.3.5 Estudiarem la reordenació de les oficines que diferents organismes públics depenents de la Generalitat mantenen a l’exterior. Valorarem en funció del seu retorn social, si és procedent tancar-les o millor mirar de que comparteixin dependències amb altres oficines del Govern d’Espanya o de les CCAA per estalviar despeses que es puguin destinar a altres finalitats prioritàries.

9.3.6 Donarem suport a la tasca de la Casa Àsia a Barcelona com a via per promoure les relacions Àsia-Pacífic a Catalunya i a la resta d’Espanya. La dotarem dels mitjans necessaris des de la Generalitat i exigirem el mateix a la resta de membres del consorci (Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació i Ajuntament de Barcelona) per assegurar-ne la sostenibilitat.

9.3.7 Recuperarem la participació de Catalunya en la Conferència per a Assumptes Relacionats amb la Unió Europea (CARUE). Impulsarem el contacte fluid entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat a tots els nivells per coordinar i potenciar l’efectivitat de l’acció autonòmica i estatal en el si de la Unió Europea.

9.3.8 Cooperarem amb el Govern d’Espanya perquè pugui complir amb els 17 Objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Els Objectius pel Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides aborden reptes transcendentals en àmbits com el de la salut, l’educació, la igualtat o la lluita contra la pobresa. Incorporarem el compliment dels Objectius de l’Agenda 2030 de manera transversal a totes les polítiques que emprengui la Generalitat.

9.3.9 Contribuirem en matèria de cooperació al desenvolupament per avançar cap a un accés universal a la vacuna de la Covid-19 a tot el món. Que la vacuna arribi a tots els éssers humans hauria de ser un objectiu prioritari tant des d’un punt de vista humanitari com de salut pública. Treballarem amb el Govern d’Espanya per articular a través de la Unió Europea la donació a països en vies de desenvolupament dels excedents de dosis que puguin resultar un cop acabat el procés de vacunació a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Tornar a dalt

En Comú Podem:

Volem una democràcia de base, més justa, més igualitària, solidària, lliure de corrupció, participativa i que impregni tots els àmbits de la nostra societat, especialment tots aquells que tenen a veure amb el bé comú. La nostra és una proposta d’emancipació social i comunitària. Apostem per un nou model, radicalment democràtic, basat en l’apoderament de la ciutadania. Un model que situï la gent del carrer al centre de l’acció política i que reforci la vida comunitària als veïnats, als barris, als llocs de treball i a tots els espais de confluència de la ciutadania. Només radicalitzant la democràcia i situant la gent comú al centre de l’acció política podrem aconseguir el canvi real que desitgem.

3.4.1 Aprofundir en radicalitat ètica i democràtica Apostem per aprofundir i millorar la democràcia en tots els seus aspectes, començant per millorar les institucions representatives i els mecanismes d’elecció dels nostres representants, que han de continuar jugant un paper fonamental en el nou model de país que volem construir. Al mateix temps, però, apostem per convertir la democràcia en un eix vertebrador de tota la nostra societat, fent que la democràcia no formi part només de les institucions públiques, sinó també del conjunt d’espais socials i comunitaris, l’economia, l’empresa o les famílies. Per tenir una democràcia realment plena cal desenvolupar nous canals, noves pràctiques i nous instruments de deliberació, participació i decisió directa. No volem unes eleccions cada quatre anys, volem democràcia cada dia. Volem que la ciutadania participi en la presa de les decisions i que intervingui de forma efectiva en l’elaboració de les polítiques públiques.

Millorar la transparència i el retiment de comptes

Apostem per un model de transparència activa, pròpia dels nostres temps, que obri les seves dades a tota la ciutadania i habiliti la seva consulta activa a través d’internet, simplificant-ne l’anàlisi. Considerem que tota la documentació de les institucions és propietat de la ciutadania i, com a tal, ha de ser pública i estar publicada. Volem un Govern obert: tota la informació ha de ser pública i, per tant, transparent. L’actual Llei de transparència 19/2014, no s’ha desenvolupat com caldria i alhora és clarament insuficient, cal reformar-la i atendre les propostes següents:

1. Dret d’accés a la informació de totes les persones, no només d’aquelles amb residència legal. Cal un organisme de garantia del dret d’accés veritablement independent i amb tots els recursos necessaris.

2. Registre de grups de pressió: el registre de grups de pressió serà obligatori, públic i les seves dades disponibles per mitjà del règim de transparència previst a la llei. El registre mostrarà per a qui treballen aquests grups de pressió, amb quina finalitat en concret, amb qui s’ha reunit i quina documentació han lliurat, entre d’altres. Tota la informació de sous, patrimoni, agendes dels càrrecs públics, assistència als plens i comissions del Parlament serà pública.

3. Els comptes dels partits, fundacions i associacions vinculades han de ser públics, tant pel que fa als ingressos com a les despeses. En concret, proposem crear un registre públic dels crèdits que els partits tenen contrets amb bancs i caixes (condicions i terminis) i la publicació de tota la informació que aporten a la Sindicatura de Comptes sobre el seu finançament, tant ordinari com electoral, en detall, així com el compliment estricte de la Llei de transparència.

4. Transparència i accés a la informació sobre com es gestionen els comptes de la Generalitat. Cal facilitar que la ciutadania analitzi el deute de la Generalitat i, fins i tot, reclami judicialment la responsabilitat de la part del deute adquirit per equips de govern anteriors que consideri

il·legítima. Per a això, es permetrà que associacions com l’Auditoria Ciutadana del Deute puguin accedir a tota la informació necessària. Si cal, es contractarien serveis externs de consultoria per poder completar els informes jurídics sobre les irregularitats detectades. Aquests informes no han de ser només una denúncia pública, han de ser la base per poder demandar la rescissió de contractes fraudulents o abusius que estiguin sagnant les arques i sol·licitar sancions i indemnitzacions a aquells qui haguessin obrat indegudament.

5. Transparència per part dels càrrecs de la Generalitat. President, diputats, entre altres càrrecs de confiança, hauran d’actuar de manera transparent, tant en informació sobre reunions com pel que fa a sous i càrrecs, facilitant a la ciutadania l’accés a tota la informació disponible.

6. Impulsar junt amb les entitats supramunicipals, i amb els recursos adients, un pla per facilitar als ens locals els recursos necessaris perquè puguin complir la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i tots els seus processos d’aplicació als municipis, impulsant conjuntament plans estratègics per a la seva implantació, amb seguiment i avaluació de la qualitat de la implantació municipal, així com d’instruments en la lluita contra la corrupció.

A més, proposem altres mesures per desenvolupar la transparència i el bon govern com:

1. Redacció d’un Pla estratègic per redefinir el Sistema d’Arxius de la Generalitat de Catalunya que posi el focus en l’accés a la informació i que vinculi els arxius i la gestió documental a les polítiques de govern obert. El pla s’hauria d’elaborar amb la participació del sector i hauria d’obrir una reflexió sobre l’adscripció orgànica més adequada. En Comú Podem Programa Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 88

2. Nova Llei de gestió documental i arxius, que adapti les funcions que desenvolupen els arxius a la nova administració digital i els requisits de transparència, accés a la informació i lluita contra la corrupció, així com al retorn del patrimoni documental preservat.

3. Millorar el funcionament i l’agilitat dels processos de reclamacions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública creada per la Llei de LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Impulsar una acció integral contra la corrupció

La corrupció és evitable. Explorarem totes les accions possibles a l’abast dels pobles i municipis per impedir els casos de corrupció, i per això proposem:

1. Increment del control i la limitació de les despeses electorals i màxima transparència d’aquestes. S’ha d’establir més competències per a la Sindicatura de Comptes per garantir un bon ús dels diners públics i per assegurar la transparència, preveient la possibilitat de retirar subvencions electorals als partits i coalicions.

2. Prohibir la contractació amb l’administració pública de persones o empreses condemnades per haver protagonitzat casos de corrupció, o que operin o tinguin sucursals a paradisos fiscals.

3. Promoure l’aprovació de codis ètics dels càrrecs públics, per una política digna i exemplar, així com impedir les portes giratòries, creant un registre electrònic únic a Catalunya de béns i interessos de càrrecs públics i seguiment específic post càrrec.

4. Vetllar pel compliment de la Llei 21/1987, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i del Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del sector públic, garantint-ne l’avaluació amb la col·laboració d’experts independents, i impulsar mesures de reforç d’aquest compliment.

5. Promoure la constitució d’una oficina de gestió ètica, incorporant una “bústia ètica”, similar al model de la ciutat de Barcelona i que faciliti les denúncies de corrupció, així com la protecció especial per a persones denunciants de casos de corrupció, garantint l’assistència adequada des del moment de la denúncia, així com assistència mèdica i psicològica, i blindatge del lloc de feina de la persona denunciant. – En Comú Podem fa seves les propostes sorgides de la I Cimera contra la Corrupció, convocada per l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció i que va comptar amb la participació de tots els grups parlamentaris i de les entitats signants del Pacte Social contra la corrupció.

Entre les setze mesures acordades es troben: aprovar una nova llei de finançament de partits i reducció de les despeses electorals; revisar el sistema de control previ d’idoneïtat dels càrrecs públics, reforçar el règim d’incompatibilitats, establir polítiques sobre regals i preveure restriccions a les portes giratòries; publicar informes d’avaluació sobre el compliment de compromisos, garantir la publicitat activa per conèixer la traçabilitat de les reunions amb els grups d’interès, entre altres.

Impulsar la participació ciutadana

Cal que les institucions públiques es dotin de noves eines de participació ciutadana i les utilitzin de forma molt més generalitzada a l’hora de dissenyar i implementar les seves polítiques. Proposem que a l’hora d’obrir mecanismes participatius s’apliqui el principi de subsidiarietat, és a dir, que la ciutadania participi, debati i acordi al nivell més proper possible de l’origen de cada problemàtica, i les següents mesures:

1. Desenvolupar la normativa sobre govern obert (Llei 19/2014) per fomentar la participació ciutadana en la formació i el disseny de polítiques públiques d’àmbit general i sectorial.

2. Desenvolupar i fomentar mecanismes i processos participatius i deliberatius. Incorporar processos participatius en les principals lleis, plans i programes del govern previstos per a la pròxima legislatura; especialment obrir processos participatius sobre la construcció d’infraestructures i projectes urbanístics, que tenen un impacte més important al territori, lleis que afectin el desenvolupament de drets i llibertats reconeguts a l’Estatut, ordenació territorial, pla de govern i pressupostos.

3. Reformar els òrgans estables de participació (com els consells consultius) per tal de garantir-ne la independència, la representativitat social i la vinculació a la presa de decisions públiques. Crear consells ciutadans en diferents àmbits sectorials i transversals, en substitució dels actuals consells de participació de les associacions en la presa de decisions de les institucions públiques.

4. Promoure una Llei de foment de la participació que reculli les previsions de la llei de consultes populars no referendàries i generi l’obligació dels poders públics catalans de promoure els canals de participació adients per afavorir la presència ciutadana en l’agenda política del país. Hi té especial importància la iniciativa popular reglamentària.

5. Instar al govern de l’Estat a la ratificació del Protocol addicional a la Carta europea d’autonomia local sobre el dret a participar en els afers de l’autoritat local.

6. Promoure l’aplicació del vot electrònic. Establir mecanismes de consulta popular en línia, espais deliberatius i de presentació de propostes i iniciatives ciutadanes. Lluitar contra les bretxes digitals. Realitzar activitats formatives obertes a la ciutadania en l’ús de les eines informàtiques de participació.

7. Utilització de la plataforma digital en codi obert per afavorir la transparència i traçabilitat dels canals de participació i promoure la implicació ciutadana.

8. Reforma de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per garantir la participació de la comissió promotora d’una ILP durant tot el procés de la proposició de llei En Comú Podem Programa Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 89 al Parlament, com un grup parlamentari més a tots els efectes (però sense vot).

9. Elaborar una llei reguladora de la iniciativa ciutadana en l’àmbit municipal. Era un mandat de la llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular que demanava la seva realització en sis mesos (des del 2006).

10. Continuar donant suport i ajuts econòmics als ens locals en matèria de participació. La Generalitat ha de continuar oferint recursos a aquells ajuntaments que apostin per la participació, tant per a la realització dels processos com per a la formació de tècnics i tècniques.

Millorar la democràcia representativa

Apostem per millorar l’actual democràcia representativa, amb un paquet de mesures legislatives, entre les quals proposem:

1. Elaborar una Llei electoral catalana que garanteixi, entre d’altres qüestions: la igualtat del valor dels vots arreu del territori, així com la representació d’aquesta diversitat territorial al Parlament; la vegueria com a circumscripció electoral; la paritat en cremallera, és a dir, dones i homes ocuparan llocs alterns a les llistes electorals; creació d’una sindicatura electoral a Catalunya; estudi de totes les possibilitats de les noves tecnologies i aplicació per al desenvolupament de noves formes de democràcia representativa i aplicació del vot electrònic directe.

2. Instaurar el dret de vot de totes les persones a partir dels tres anys de residència i dels setze anys.

3. Promoure la limitació dels mandats, a dos pel que fa a responsabilitats executives, i a tres respecte a les representatives.

4. Creació d’oficines autonòmiques de suport a les persones emigrades: atenció a les persones que resideixen a l’estranger per garantir l’exercici dels seus drets, en particular el dret de vot.

Fomentar el teixit associatiu

Apostem pel desplegament i aplicació del Pla nacional de suport a l’associacionisme i la participació ciutadana, que inclogui les accions següents:

1. Fomentar mesures que potenciïn l’impacte positiu de l’associacionisme sobre la cultura cívica: entitats obertes, igualitàries i democràtiques.

2. Promoure específica de la participació de persones que habitualment estan fora d’aquests processos (gent gran, persones immigrades, persones excloses socialment).

3. Dissenyar polítiques de foment de la participació i la cultura cívica a través de l’educació formal i informal, incloent-hi l’educació en l’ús d’internet com a mecanisme de participació i col·laboració des de la infància i la joventut.

4. Desplegar i aplicar el programa català de desenvolupament comunitari intercultural. Serà un treball conjunt i col·laboratiu entre la ciutadania i les institucions per posar en marxa mesures encaminades a teixir xarxes ciutadanes i veïnals fortes. S’orientarà més al procés que als resultats, per la qual cosa posarà en valor el treball comunitari i veïnal de base que ha permès l´exercici de drets a la ciutadania durant els últims anys. Estarà planificat, implementat i avaluat en estreta col·laboració amb la societat civil organitzada i amb la ciutadania.

5. Apostar per una política clara i transparent de convenis amb associacions, de caràcter plurianual. L’activitat quotidiana de les entitats té un valor en si mateixa, més enllà dels projectes puntuals subvencionables, per això són necessaris els convenis. Alhora, aquesta forma de finançament es realitzarà respectant els criteris de transparència en la convocatòria i objectivitat en l’avaluació.

6. Promoure una Llei de registre únic d’associacions de Catalunya connectat amb els registres municipals per afavorir el traspàs d’informació i la transparència dels suports públics al sector. Això, a més ajudarà a conèixer la realitat del món associatiu per poder fer polítiques eficaces de suport.

7. Promoure una nova Llei de foment de l’associacionisme per facilitar l’autonomia de les entitats socials i sobretot dels seus projectes, o desenvolupar l’actual Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme, que fa referència a un pla d’associacionisme, però que és del tot insuficient.

Tornar a dalt

ERC:

En l’actualitat, disposem d’un sistema representatiu per dur a terme les polítiques públiques. Però per viure en una democràcia de qualitat hem de posar en pràctica la participació ciutadana i el dret a decidir com a principis democràtics bàsics.

La cogovernança ha de permetre fer ús de les modalitats de participació ciutadana i cooperació per fomentar el debat polític i social entre la societat organitzada com a base per impulsar la democràcia directa amb un sistema de participació/participació en que les majories respectin les minories. Cal impulsar la democràcia directa per generar debats i empoderar la ciutadania. Una ciutadania proactiva, que no només pugui decidir una opció política cada canvi de legislatura, sinó també donarli veu i vot per a qüestions transcendentals que afecten a la societat.

Califòrnia i Suïssa són dos paradigmes de democràcia directa. Els suïssos han celebrat 600 referèndums a nivell federal des del 1848, i molts més a nivell cantonal o local des de l’edat mitjana. A Califòrnia han tingut lloc uns 360 referèndums des que, fa 100 anys, van introduir aquesta pràctica per combatre la corrupció entre els legisladors.

Tenir la possibilitat i exercir el dret a realitzar consultes ciutadanes és una mostra de societat moderna i saludable democràticament, que participa de forma directa en les decisions socials i polítiques del present i futur del país.

a) Impulsar la convocatòria de consultes ciutadanes per afavorir la democràcia directa i donar veu a la ciutadania a l’hora de decidir sobre aspectes de les nostres vides. Per tal d’arribar a consensos, aquesta proposta requereix arribar a acords i impulsar diferents taules en diversos nivells:

• Taules estratègiquess sectorials (educació, salut, turisme, etc.), per a tots aquells temes susceptibles de ser consultats en un o diversos aspectes de les seves matèries competencials. La idea és que siguin espais de treball permanents en el temps, amb reunions periòdiques. Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 / Programa electoral 157
• Taules conjunturals, creades ad hoc per a temes concrets en determinats moments.
• Taules transversals, creades a partir de diversos àmbits sectorials, sobre els quals tingui implicació una matèria a tractar.

b) Crear grups motor per a les consultes entre el mapa d’actors (entitats, especialistes, professionals, grups d’interès, ciutadania en general) rellevants en cada àmbit estratègic, conjuntural i transversal. És a dir, aquestes taules o grups motor hauran d’estar formades per les principals entitats de cada àmbit sectorial, per especialistes i professionals de la matèria i per representants de la conselleria de la Generalitat de Catalunya que pertoqui al tema en qüestió.

c) Constituir una comissió de treball d’anàlisi i propostes de consultes ciutadanes, en coordinació amb Participació Ciutadana, del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, per tal de coordinar i impulsar les esmentades taules sectorials i els possibles referèndums i consultes ciutadanes que se’n derivin.

C) ARA, GOVERNANÇA REPUBLICANA

L’actual legislatura ha estat la de la recuperació de les institucions després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i de l’aplicació del l’article 155. Un referèndum que era la culminació d’un llarg procés de lluita per l’exercici del dret a decidir i l’autodeterminació. Un procés que es va iniciar amb l’aprovació de l’Estatut del 2005 al Parlament, l’aprovació de la llei de consultes populars, primer, i de consultes populars no referendàries, després, i la petició dels parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats sol·licitant la delegació de la competència per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

La mobilització pel dret a decidir va passar de les institucions al carrer, començant per la primera manifestació pel dret a decidir el 18-F del 2006, passant per la gran manifestació del 2010 en contra de la retallava del TC a l’Estatut i fins a les massives mobilitzacions independentistes per la Diada.

La reivindicació pel dret a decidir, i més concretament pel dret a l’autodeterminació, va tenir la seva màxima expressió en el moviment de les consultes populars per la independència, començant per la consulta d’Arenys de Munt el 2009 i seguint per les següents onades en més de 500 municipis. El primer gran colofó de tot aquest moviment va ser la consulta del 9-N del 2014, que va resultar ser un gran èxit de participació sobretot per la cooperació entre institucions, societat civil organitzada i ciutadania. El referèndum del l’1 d’octubre va ser la culminació de tot aquest procés.

Tanmateix, l’exercici del dret a decidir el nostre futur va molt més enllà del dret a l’autodeterminació. Per ser una societat democràtica avançada, cal que les consultes ciutadanes siguin un instrument periòdic en què la ciutadania pugui decidir de manera directa sobre totes les coses que l’afecten, com fan estats com Suïssa i Califòrnia. I alhora, cal enfortir la cogovernança en què institucions i societat civil treballin de manera cooperativa per tirar endavant polítiques públiques a través de processos de participació ciutadana i pactes nacionals amb un protagonisme actiu dels moviments socials.

És en tot aquest context, que el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha estat treballant, primer per recuperar la normalitat sostreta pel 155 i, segon, per impulsar processos de participació ciutadana i innovació democràtica que s’han concretat en projectes com el ParticipaLab i el ParticipaCatlaunya.cat.

Proposta destacada

1. Elaborar una llei de participació ciutadana que posi al ciutadà al centre de les decisions públiques:

a) Implementar el vot electrònic per desenvolupar projectes de democràcia electrònica per impulsar la participació sobre la base de la transparència i l’accés a la informació.

b) Redissenyar els processos de presa de decisions públiques perquè la ciutadania pugui incorporar-s’hi segons els seus interessos i necessitats del procediment.

c) Implementar per defecte l’escolta activa i instruments d’innovació social en les estratègies de disseny de polítiques, serveis i d’informació a la ciutadania.

d) Fomentar les comunitats de pràctica a tots nivells, tant internes com externes que permetin el co-disseny, el prototipat i el pilotatge d’iniciatives i serveis i la co-gestió d’instruments de política pública.

Cogovernança

1. Implantar el sistema de govern obert agrupant en una sola estratègia les polítiques públiques de participació ciutadana, transparència, accés a la informació i democràcia electrònica de manera transversal a tota l’administració.
2. Desenvolupar un ecosistema de cogovernança ciutadana basat en la posada a disposició de la ciutadania d’infraestructures obertes de presa de decisions i l’articulació de xarxes de governança distribuïda incorporant tots els actors, espais i instruments rellevants per a les decisions públiques.
3. Empoderar la ciutadania mitjançant el dret de decidir i la corresponsabilitat en la presa de decisions a través de la convocatòria de consultes ciutadanes com a forma habitual de democràcia deliberativa.

Corresponsabilitat

1. Transformar els nostres municipis en xarxes de comunitats educadores, corresponsabilitzant tota la ciutadania en l’articulació d’entorns d’aprenentatge i consensuant un sistema de valors compartits que facin efectives les estratègies educatives.
2. Corresponsabilitzar els mitjans de comunicació en la veracitat informativa, el pluralisme ideològic i l’educació en valors, fent complir a les empreses de comunicació la seva responsabilitat social en termes ètics, socials i mediambientals.

Drets humans

1. Vetllar pel compliment dels drets humans universals de manera efectiva en el desenvolupament de totes les polítiques públiques.
2. Implementar la llei per a la igualtat de tracte i no discriminació per combatre qualsevol tipus de discriminació sobre qualsevol col·lectiu social que garanteixi els mateixos drets per a tothom.

Una administració pública republicana: propera, eficient i transparent

A) HORITZÓ REPÚBLICA

La República Catalana es dotarà d’unes administracions públiques transparents, innovadores, participatives i simplificades al servei de la ciutadania. Unes administracions que estiguin finançades adequadament per garantir un bon servei públic i per desplegar l’estat del benestar amb estàndards de proximitat i de qualitat. Una administració simplificada que redueixi a tres els nivells administratius, en millori l’eficiència i clarifiqui el repartiment de les competències a partir del principi de subsidiarietat.

1. Unes administracions públiques republicanes amb govern obert, transparència i participació ciutadana.
2. Una administració innovadora i eficient, que valori els treballadors públics reconeixent el seu paper clau per garantir els serveis públics i desplegar l’estat del benestar.
3. Una administració propera, simplificada i descentralitzada organitzada en dos nivells de govern i en tres àmbits d’actuació territorial, que estigui al servei de la ciutadania i de l’estat del benestar.
4. Una mancomunitat voluntària i flexible dels serveis municipals d’acord amb la singularitat comarcal.

B) MENTRESTANT, ESPAIS DE SOBIRANIA

#OrdenacióDelTerritori

Desplegar les vegueries com a òrgan substitut de les actuals diputacions. El desplegament de les vegueries com a òrgan substitut de les actuals diputacions es troba aturat pel contingut de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia i la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, tot i haver-se aprovat la llei de vegueries el 2010 i haver-se reformat posteriorment en diverses ocasions. Mentre no es resol el consens sobre la llei de governs locals i l’assoliment d’un marc competencial com a país que ens permeti el desplegament de la llei de vegueries i mentre no s’aconsegueixin els consensos polítics necessaris per al seu desplegament, ens cal fer passos endavant en la construcció del país i del territori que ens defineix.

A les Terres de l’Ebre, el Penedès, la Catalunya Central i l’Alt Pirineu i l’Aran s’han de continuar construint i articulant eines útils per assumir aquest lideratge territorial. Algunes eines que ja tenim i que cal potenciar són la representació del govern català al territori i instruments mancomunats; d’altres que cal reforçar són actors socials potents de reivindicació de necessitats, el reforç d’espais mediàtics territorials ‒aprimat per l’acció de la crisi econòmica‒ i eines absolutament estratègiques com els mapes i ens territorials de la sanitat, l’educació, la cultura i els serveis socials. Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 / Programa electoral 160

Ens cal treballar la transició de les demarcacions provincials cap a les vegueries a partir d’una doble construcció de baix a dalt, des de l’apoderament local i les mancomunacions de serveis de base comarcal, fins a la descentralització territorial del govern de la Generalitat. Cal generar l’espai de concertació de polítiques entre el govern i la representació del poder local en els àmbits regionals propis com són les vegueries.

Proposta destacada

1. Promoure l’aprovació d’una llei electoral catalana i la implementació del vot electrònic:

a. Reivindicar la sobirania sobre les institucions electorals perquè la governança i la representació siguin coherents amb l’ordenació territorial, en base a les vegueries i comarques, i responguin a les seves necessitats de representació directa.

b. Repensar i actualitzar els procediments electorals per fer-los més flexibles, més eficaços, més eficients; digitalitzar tant la gestió com l’execució del dret a votar. Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 / Programa electoral 161

c. Convertir els processos electorals en eines de participació ciutadana, promovent la deliberació i la concurrència en processos electorals múltiples, així com en consultes de tot tipus.

Cogovernança

1. Articular un model de governança, administració i presa de decisions públiques basat en la planificació, l’evidència científica, la cogovernança i la transparència.
2. Impulsar el compromís i el lideratge amb els ODS establerts en l’Agenda 2030 en les administracions públiques catalanes.
3. Garantir que la perspectiva de gènere formi part de totes les polítiques que desenvolupem com a país.
4. Establir models de cogestió i de cooperació dels serveis públics amb la col·laboració de la ciutadania, maximitzant els principis republicans de servei públic.
5. Crear un dispositiu centralitzat i sobirà de governança de les dades que vetlli per la qualitat, la interoperabilitat, la reutilització i l’obertura de totes les dades públiques, compatible amb la sobirania dels centres emissors i la seguretat de les dades personals. Funció pública
6. Crear un model català de treballador públic al servei de les administracions basat en la globalitat del servei públic, les necessitats de la ciutadania i els principis ètics dels valors republicans.
7. Crear un nou sistema d’accés a la funció pública, de carrera professional i d’incentius, que compatibilitzi els principis del servei públic amb la meritocràcia, l’especialització, el creixement personal i professional i la conciliació familiar.
8. Dotar l’administració d’equips amb alta capacitat, ajudant-los a treballar de forma eficaç i eficient, retenint el talent i amb un sistema d’incentius motivador. Ètica i transparència
9. Desenvolupar un model de bon govern a les administracions públiques, orientat a la màxima transparència de les actuacions públiques, a la cogovernança dels afers públics amb la ciutadania i a un enfortiment de la integritat pública.
10. Implantar un codi intern de funcionament basat en l’ètica, la integritat i la transparència, de forma capil·lar i a tots nivells, posant en marxa dispositius de prevenció i detecció precoç de corrupció, violència de gènere i discriminació de qualsevol tipus, tant activa com sistèmica.
11. Establir la Sindicatura de Comptes com a darrer òrgan fiscalitzador de la gestió de comptes i finances de les administracions catalanes.

Administració eficient

1. Crear una estructura simplificada i descentralitzada de l’administració organitzada en dos nivells de govern i tres àmbits d’actuació territorial: el govern estatal, que actua territorialment en vegueries, i el govern municipal.
2. Digitalitzar l’administració redissenyant tots els processos, no des de les eines sinó des de l’organització, que s’ha de basar en el treb

Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 / Programa electoral 162 persones i que ha de comptar amb uns òrgans de control compromesos amb la necessària agilitat i efectivitat d’actuació de les administracions públiques.

Innovació

1. Promoure una gestió pública basada en els principis de la innovació social com a motor de generació de serveis i polítiques públiques.

Tornar a dalt

Junts per Cat:

Des de Junts per Catalunya fem de la democràcia el nostre principal baluard per fer avançar la nostra societat fins a ser nacionalment lliure i socialment justa, actuant d’acord amb la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes. A Catalunya, des de la tardor de 2017 som plens coneixedors de la persecució política i judicial que l’autoritarisme de l’Estat espanyol és capaç d’exercir per tal de defensar la unitat d’Espanya i d’impedir als catalans una cosa tan bàsica en democràcia com és l’exercici del dret a l’autodeterminació, amb la qual cosa es desmarca dels estàndards democràtics europeus en què nosaltres ens emmirallem per construir un país millor.

Només quan esdevinguem un estat independent podrem assentar uns nous fonaments democràtics similars als dels estats més avançats del món; fonaments als quals voldrem afegir les noves tecnologies per fer una administració del segle XXI pensada no només per a les persones, sinó amb les persones. I ens referim tant a persones físiques com jurídiques (empreses), que requereixen una administració digital eficient que redueixi i simplifiqui clarament els tràmits i els terminis administratius. Parlem d’un nou contracte del govern amb la ciutadania, una nova forma de governança que impliqui el ciutadà, l’integri en la presa de decisions, i que posi a l’abast eines de participació freqüent i consultes per conèixer l’opinió i valoració de la societat. És per tot això que a Junts per Catalunya ens conjurem en la radicalitat 271 democràtica i la transparència política com a elements vertebradors d’una nova manera d’entendre l’exercici del poder polític i com a garantia de bon govern. La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la imperiosa necessitat de transformació digital i de capacitat d’adaptació als canvis que ens afecten en el dia a dia per tal de garantir que els serveis públics arribin a tot el país, encara que condicions de força major com la que estem vivint ho impedeixin. Per tant, en essència, es tracta d’assolir una ciutadania plenament empoderada, que disposi d’una administració oberta i eficient, alhora que es garanteix sempre un país cibersegur –pilar de la societat digital– protegint ciutadania, empreses i institucions.

La gent reclama drets democràtics −més enllà de l’estricte vot cada 4 anys−, espais de participació, espais d’opinió, informació, transparència i nous models de governança i administració que impliquin el ciutadà i integrin la societat civil en la presa de decisions. I és que sense transparència no hi pot haver confiança, i sense confiança no hi haurà autèntica democràcia. Per aquest motiu, la transparència i el retiment de comptes són, per a Junts per Catalunya, normes ineludibles que van més enllà de l’estricte compliment legal i es constitueixen com a valors polítics, juntament amb el de treballar constantment per lluitar contra la corrupció interna.

Per altra banda, la convivència i les llibertats només es poden assolir si es garanteix la seguretat pública en totes les esferes, per tal de facilitar el progrés econòmic i social sota la premissa d’obtenció del bé comú, prevenint i resolent conflictes; bastint, doncs, un país on la gent visqui i se senti segura, alhora que pot exercir els seus drets civils i polítics fonamentals. Per aquest motiu, apostem per un model de seguretat pública que es basi en els principis de seguretat humana i resiliència, amb un enfocament global, integral, integrat i transversal i que busqui la coordinació en un sistema policial entre les més de 215 policies locals i els Mossos d’Esquadra com a policial integral de Catalunya. Juntament amb els cossos policials, també cal un model de bombers i de protecció civil de la Generalitat que configurin la columna vertebral de la gestió integrada de les emergències i les postemergències per tal de proporcionar una resposta ràpida, coordinada i efectiva que redueixi al mínim possible els efectes negatius de qualsevol incident i que cada vegada més es preocupi 272 de la prevenció i anticipació de riscos amb plans de contingència ràpids i efectius per reduir els danys. Temporals com el Glòria o el Filomena són una demostració clara que la nostra administració ha de saber actuar abans (amb previsió), durant (amb plans adequats i efectius) i després (amb plans de reactivació econòmica per a la recuperació postemergència).

Aquest marc governamental no és possible sense una justícia que sustenti l’Estat de Dret. Formant part de l’Estat espanyol aquesta és una realitat difícil d’aconseguir, però nosaltres farem tots els esforços per construir des de Catalunya una justícia com l’entenem a Europa: imparcial, despolititzada, independent i íntegra. I fins que no assolim la plenitud nacional en la qual disposem de totes les eines competencials per fer-ho possible, caldrà denunciar incansablement les perversions del sistema i l’atropellament de drets fonamentals col·lectius i individuals.

Per últim, i no menys important, és des de les institucions públiques on cal impulsar una política integral de memòria històrica i democràtica de Catalunya per tal de fer presents els fets esdevinguts en èpoques anteriors en què es van vulnerar drets humans, i exposar la realitat dels fets, intentant oferir alhora la màxima justícia possible per als familiars de les víctimes de la repressió i l’exili expressats totes les seves formes, amb especial atenció a la guerra civil finalitzada el 1939.

ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Cap a un nou model institucional d’administració pública

En el context actual, la reforma de l’Administració Pública ha passat de ser una opció a ser una necessitat per tal de donar resposta a les demandes creixents de la ciutadania i als reptes globals de la societat. L’Administració Pública és el garant de l’estat del benestar i, com a tal, ha d’estar permanentment a l’agenda política i ha d’actualitzar el seu funcionament als nous temps i necessitats socials. Factors acceleradors de la complexitat com la innovació tecnològica, la crisi de confiança en la política, la sostenibilitat de la despesa pública o els entorns d’incertesa palesen la profunda necessitat d’una nova governança dins l’administració per tal de situar la prestació dels serveis públics en l’entorn cultural, organitzatiu, de gestió i de direcció adients al segle XXI i d’acord amb els principis de la transparència, la innovació, l’ètica, i la implicació ciutadana, incorporant els ciutadans en la governança, passant de governar PER als ciutadans a governar AMB els ciutadans.

La funció pública és en ella mateixa una font de formació de talent professional que cal fomentar i orientar a les necessitats de futur. El sistema ha de tenir la capacitat per actualitzar, ampliar i diversificar el coneixement professional i orientar-lo a la resolució dels reptes canviants.

La Llei 26/2010, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques a Catalunya va ser un important avenç, si bé els deu anys de vigència en requereixen una adaptació a la realitat del moment i als canvis duts a terme en el Dret estatal amb les Lleis 39 i 40/2015, d’1 d’octubre, així com el desenvolupament del dret a la bona administració i a una administració oberta

Cal crear una nova administració, àgil, entenedora, accessible, que inclogui la ciutadania en el disseny dels serveis públics i que presti els serveis públics de manera proactiva, personalitzada i digital. Una administració pública de les persones, per a les persones i amb les persones. Cal una bona administració, que transmeti confiança, per prestigiar les institucions i prestigiar el país. Per això, volem impulsar una administració del segle XXI que aprofita els elements que s’associen a la societat digital i deixar enrere els elements de la societat 274 industrial que no permeten adaptar-nos als nous temps; una administració del segle XXI que es fonamenta en quatre pilars bàsics:

• Els professionals de
  l’Administració Pública, principal actiu del sistema.
• La gestió i els aspectes
  organitzatius, normatius i tecnològics, que cal repensar per adaptar-los a les
  noves formes de treball i a l’entorn tecnològic.
• La provisió de béns i serveis per
  garantir l’eficiència, l’eficàcia i la qualitat.
• La ciutadania, com a receptora de
  les polítiques i serveis de l’administració pública, però també com a part de
  la governança

D’acord amb aquest marc, ens proposem:

· Mitjançant els corresponents canvis normatius, dissenyarem i implementarem progressivament un nou model en relació a la gestió de les persones, que s’adapti a les noves formes de treball, introdueixi majors graus d’adequació i flexibilitat, i impulsi i faciliti els processos de professionalització i mobilitat dels professionals, s’orienti a la selecció per competències i incorpori l’avaluació d’acompliment.

· Implantarem la Direcció pública professional, mitjançant el corresponent desplegament normatiu, que ha de permetre la professionalització de càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, introduint criteris d’idoneïtat i competència professional per accedir-hi i avaluar-ne els resultats.

· Aplicarem el Codi ètic del servei públic, per tal que esdevingui el referent a l’hora d’orientar, des de la clau dels valors, l’actuació de qui fa un servei públic, i per tal que contribueixi a reforçar la integritat, a millorar la qualitat democràtica i a recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions públiques. Per al foment de la innovació en l’activitat de l’Administració, impulsarem mesures que prenguin com a punt de partida la gestió del talent, propiciïn l’intercanvi d’idees, el pensament crític i les bones pràctiques.

· Potenciarem processos de col·laboració publicoprivada que, assegurant els estàndards mínims de qualitat, enforteixin les capacitats internes de l’administració per tal de gestionar-los, supervisar-los, i avaluar-los de forma adequada.

· Aplicarem mesures per a la racionalització i simplificació del sector públic, preservant la qualitat dels serveis públics i la seva prestació, per tal de fer-lo més eficient i simplificant-lo, així com dotant-lo de major autonomia per tal que pugui garantir un funcionament més eficaç de les entitats administratives.

· Reformarem la Llei 16/2010 per adaptar-la als canvis tecnològics, adoptar innovacions procedimentals i d’elaboració de normes, i desenvolupar el dret a la bona administració, incorporant-hi:

· Més desplegament dels temes relatius a l’Administració digital, per adaptar-la a l’estadi de desenvolupament tecnològic, amb l’establiment de procediments més àgils, simples i flexibles; com també amb l’ajustament de terminis de tramitació i finalització de procediments.

· La regulació dels procediments administratius en massa en què no solament hi hauria els de caràcter sancionador (multes de trànsit…), sinó que també s´hi trobarien per exemple els d’acolliment a ajuts o subvencions (a autònoms…).

· Implementarem comprovacions automatitzades dels requisits dels sol·licitants en tots els tràmits. · Farem possible tràmits conjunts per a procediments massius, amb les garanties degudes (per exemple, que un mateix informe pugui incloure varis procediments). 276

· Dotarem de majors atribucions a l’instructor/responsable del procediment: que pugui flexibilitzar la tramitació del procediment de forma discrecional, respectant els tràmits essencials i les garanties ciutadanes.

· Establirem decisions de caràcter automatitzat, en base a algoritmes, garantint que en l’elaboració dels algoritmes s’estableixin mecanismes de transparència, de participació i de correcció de desviaments.

· Adoptarem altres innovacions procedimentals i d’elaboració de normes com són la Regulació negociada, les Clàusules sunset i règims normatius experimentals, l’activitat informal de l’administració i potenciació de la mediació.

SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA

Tenim com objectiu una administració eficient, propera, digital, simple i ràpida. On els tràmits administratius no es basin en el control del ciutadà, autònoms o empreses, sinó en poder desenvolupar i dur a terme els seus drets.

Farem una nova llei que reguli tot el procediment d’elaboració de normes, aplicables a Catalunya, reduint i simplificant els tràmits, els terminis i la documentació. La nova Llei de procediment d’elaboració de normes inclourà de forma obligatòria per a cada nova normativa, regulació, reglament o decret: eliminació de tràmits, simplificació administrativa, criteris adaptats a Pimes i territoris afectats pel despoblament, avaluació de la nova reducció de tràmits i normativa, supressió de les normes prèviament existents sobre la matèria, text refós de la normativa sobre la matèria regulada…

 · Adaptarem tota la normativa catalana sota els criteris següents: tota normativa ha d’adaptar-se i tenir criteris diferents per a Pimes que per a grans empreses, major flexibilitat i adaptació en els territoris afectats pel despoblament −on cal trobar una normativa més facilitadora de l’activitat econòmica−, i prestació de serveis. 277

 · Reduirem els terminis de totes les tramitacions, especialment de les llicències i autoritzacions.

· La Generalitat complirà amb el pagament a 30 dies, amb especial prioritat a les entitats del tercer sector i les Pimes. Vetllarem perquè tant les grans empreses, especialment les concessionàries de serveis públics, com les administracions públiques compleixin amb els terminis de pagament i així reduir la morositat de les pimes.

          · Promourem els sistemes de certificació per a empreses homologades, alhora que comprovarem la seguretat o garantia d’instal·lacions, amb l’objectiu d’agilitzar les tramitacions tot mantenint les garanties necessàries

NOVA LLEI DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA

· Farem una nova Llei de contractació pública: més àgil, més transparent, que faciliti la concertació publicoprivada i que garanteixi millor el servei de qualitat per sobre del preu. Volem un model de contractació que simplifiqui els processos, dotant-lo de major autonomia al seu funcionament i afavorint, sempre que sigui possible, la contractació d’empreses petites, mitjanes o grans en detriment de les empreses de l’IBEX-35

Concertació publicoprivada: Junts per Catalunya creiem en la concertació i la participació de les entitats sense ànim de lucre i el teixit empresarial català, de petites i mitjanes empreses, com a gran soci per a la prestació de serveis de qualitat de l’administració pública. Per això, fomentarem aquesta aliança per la millora dels nostres serveis públics. La concertació publicoprivada ot garantir el mateix nivell salarial, de qualitat de servei i de control en els llindars de qualitat, sempre que les administracions actuants ho contemplin en els plecs i contractes, i apliquin els controls pertinents. A més, permet la participació dels sectors, famílies i professionals d’un àmbit, d’una forma clara; en la majoria dels casos d’una forma més flexible, àgil i participativa que 278 quan ho fa directament l’administració pública.

· La nova llei fixarà criteris socials i laborals als plecs de contractació pública garantint la participació de les pimes i els drets dels treballadors de les empreses a contractar.

· A la nova Llei de contractació pública de Catalunya, i en els mecanismes que aquesta llei habiliti, es prioritzaran els criteris de qualitat, de millor servei, de proximitat, els drets dels treballadors i els administrats per sobre del criteri dels preus.

· Aplicarem una clàusula ambiental en totes les contractacions públiques, de manera que tots els serveis que prestin tercers en nom de la Generalitat de Catalunya compleixin amb els criteris de sostenibilitat i respecte ambiental, amb la finalitat final de ser una administració exemplar i contribuir al compliment i assoliment de l’Agenda 2030 per lluitar contra el canvi climàtic.

MESURES ANTICORRUPCIÓ

Junts per Catalunya treballa per la construcció d’una administració pública enfortida i íntegra en què, gràcies al desplegament de les mesures actuals i a la transparència, suprimeixi i anul·li qualsevol cas de corrupció interna. Per això:

· Impulsarem el desplegament de mesures per prevenir possibles casos de corrupció a l’administració i enfortir la integritat de la institució.

 · Desplegarem el codi anticorrupció aprovat pel Govern, amb especial èmfasi a les mesures principals.

 · Vetllarem perquè el retiment de comptes es dugui a terme en els paràmetres establerts per tal de limitar les possibles males conductes.

· Crearem un model de governança transversal per vetllar i detectar noves mesures necessàries a impulsar per millorar la bona qualitat i prestació adequada dels serveis públics mitjançant una conducta ètica.

· Centrarem el desplegament de l’estratègia i mesures en els àmbits 279 més rellevants com: vetllar per una correcta aplicació de la fiscalitat, l’adequació de la transparència, una millor direcció pública, una contractació pública transparent i meritòria…

· Impulsarem mesures per fomentar els canals de denúncia de possibles casos de corrupció tot protegint els alertadors.

 · Fomentarem la compra pública socialment responsable, incrementant el percentatge de contractes públics que incorporen clàusules socials en els seus plecs, per tal d’integrar-hi aspectes socials, ètics i ambientals com la igualtat de gènere, la inserció laboral, les condicions laborals, la transparència fiscal, l’accessibilitat o el foment de la petita i mitjana empresa.

 · Establirem mecanismes i protocols per a garantir un comportament ètic dels representants públics a les institucions, prevenir la corrupció i protegir els alertadors a l’Oficina Antifrau de Catalunya, per tal que aquesta pugui efectuar-ne una anàlisi i recomanacions posteriors.

GOVERN OBERT DIGITAL

La societat ha evolucionat paral·lelament a una pèrdua de confiança en els representants públics. La gent reclama drets democràtics més enllà de l’estricte vot cada 4 anys, espais de participació, espais d’opinió, informació, transparència i nous models de governança i d’administració que impliquin el ciutadà. Reclama governs oberts, on la transparència, el diàleg i la participació formin part inherent de la manera de governar, i on, finalment, s’integri la ciutadania en el model de governança.

Aquest govern obert no és possible sense tecnologia: no podem arribar al moment i de manera eficaç a milions de persones, o recollir les seves propostes i estat d’opinió en temps real sense tecnologia. El procés de digitalització de la gestió i de la pròpia administració pública faciliten la integració del tradicional govern obert amb les tecnologies de la informació i la comunicació creant el govern obert digital.

TRANSPARÈNCIA

Sense transparència no pot haver-hi confiança, i sense confiança no hi ha autèntica democràcia. La transparència i el retiment de comptes en l’exercici de responsabilitats públiques ha de ser la norma ineludible, ha de ser un valor d’acció política interioritzat i anar més enllà de l’estricte compliment de la llei: no n’hi ha prou amb complir amb les lleis de transparència, cal creure-hi i actuar com a tal com un dels principis plenament integrats a les institucions públiques, on la corrupció i les males pràctiques siguin inacceptables i de rebuig i separació immediats. Per això és important defensar la cultura de l’avaluació en l’acció de govern i, a més de la transparència davant la ciutadania, reorientar les polítiques aplicades.

La transparència del govern serà la millor eina contra la corrupció.

· Tolerància zero amb la corrupció. Investigació immediata i cessament de responsabilitats dels responsables públics culpables de corrupció.

· Complirem el 100% dels criteris de transparència internacionals (International Transparency Agency) com a millor eina de lluita contra la corrupció.

· Serem un govern transparent. Més enllà del compliment de la llei, interioritzarem els principis i valors de la transparència en la nostra actitud i manera de governar.

· Millorarem la regulació dels grups d’interès i promoció del control de l’activitat d’influència. Tirarem endavant l’avantprojecte de llei per aprofundir en la transparència de l’activitat dels lobbies, el control democràtic i la lluita contra la corrupció.

· Actualitzarem el codi ètic dels alts càrrecs i directius del sector públic per adaptar-lo a les necessitats del moment.

· Retiment de comptes en l’acció de govern com a part de la transparència.

· Els ciutadans podran seguir de manera pública i a través de quadres de 281 seguiment, el desplegament dels projectes aprovats pel govern i de l’execució pressupostària.

· Ens comprometem que totes les polítiques públiques i serveis de la Generalitat siguin avaluables, amb dades i objectius que en permetin fer el seguiment.

· Crearem l’Agència d’Anàlisi i Prospectiva de Catalunya per tal d’impulsar i coordinar l’activitat prospectiva, analitzar la realitat social i de planificació estratègica del Govern, i cooperar i rebre suport de les diferents unitats departamentals, centres i organismes del sistema públic dedicats a la prospectiva. També impulsarà i difondrà el debat públic i la presa de decisió col·lectiva sobre qüestions socials, econòmiques i ambientals, entre d’altres. L’Agència permetrà disposar d’una unitat pilot de ciència del comportament aplicada a les polítiques públiques a l’estil del Behavioural Insights Team (o Nudge Unit) creat pel Govern britànic durant el mandat de David Cameron o del Social and Behavioral Sciences Team creat als EUA durant l’administració Obama. Els constants canvis socials i tecnològics que estem experimentant fan necessari que el país es doti d’un organisme de cooperació publicoprivada amb la missió de capacitar el Govern de Catalunya i la societat catalana per explorar reptes estratègics potencials i/o emergents, i generar oportunitats de futur. Els darrers anys el Govern del país s’ha dotat de diversos òrgans com el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), el Grup de Treball Catalunya 2022, entre molts d’altres, formats per experts independents que han assessorat el Govern sobre com encarar els diversos reptes que s’han presentat. Per tal de rebre el suport del talent del país l’Agència es podrà dotar d’un consell assessor que actuarà com una instància independent, interdisciplinària, multisectorial, interinstitucional, flexible i àgil. A nivell internacional, les institucions europees, l’OCDE i les democràcies consolidades (com Regne Unit, Finlàndia, Suècia, França Alemanya, Japó, Singapur, etc.) disposen d’unitats independents del govern i del parlament per analitzar els 282 reptes nacionals i les possibles disrupcions que haurà d’afrontar la societat, dissenyant estratègia per adaptar-se al futur.

PARTICIPACIÓ

La veritable política democràtica només es pot estructurar a partir de la confluència de voluntats ciutadanes, amb veritable poder de decidir. La ciutadania ha de fer sentir la seva veu compartint amb els gestors públics el lideratge i, en la mateixa mesura, la responsabilitat de la decisió. Cal integrar la societat civil en la presa de decisions responsables, per això és imprescindible que l’administració actuï amb transparència i promocioni l’adquisició de capacitats per part de la ciutadania que li permetin una implicació responsable en el desenvolupament de millores col·lectives. No és ja només que la ciutadania té dret a participar, sinó que en ella resideix el coneixement. La intel·ligència col·lectiva que agrupen el conjunt dels milions d’habitants de Catalunya té un valor incalculable que hem de saber escoltar, canalitzar i aprofitar.

· Integrarem el ciutadà en el model de governança: governarem amb els ciutadans.

· Crearem els canals necessaris per tla que els ciutadans puguin expressar al moment les seves propostes i opinions.

· Tindrem un espai de participació ciutadana amb la informació i les eines necessàries per participar en la governabilitat.

· Garantirem el procés de resposta: tota idea, proposta o pregunta que arribi al govern serà processada i contestada complint amb el dret a la participació dels ciutadans.

· Farem un reglament de processos participatius per incrementar la integració i participació dels ciutadans en els assumptes del Govern.

· Fomentarem i incrementarem la participació ciutadana per la via de la democràcia deliberativa i la democràcia directa. 283 · Implementarem el vot electrònic com a forma habitual d’expressió i vot dels ciutadans de Catalunya.

· Anualment, promourem i farem consultes múltiples electròniques, sobre aquelles temàtiques que puguin ajudar a l´orientació de les polítiques o iniciatives legislatives del govern.

· Reforçarem la col·laboració amb els ens locals, per incrementar els seus mecanismes i recursos per a la participació ciutadana i la transparència.

· El membres del Govern, consellers i alts càrrecs, mantindran regularment trobades presencials o digitals amb grups de ciutadans per escoltar, explicar i debatre sobre l’acció de govern.

· Fomentarem la participació de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos.

· Els processos participatius del govern seran públics, oberts i publicitats per tal d’aconseguir una major implicació de la ciutadania. · Integrarem l’escolta activa de xarxes socials com a element habitual d’anàlisi i d’expressió ciutadana.

· Crearem un canal de missatgeria mòbil per part del Govern, per informar però també per escoltar.

· Promourem una llei electoral per a Catalunya per tal de disposar d’una normativa pròpia adaptada a la realitat actual i a les singularitats del país, que garanteixi el dret de tots els electors a exercir el vot en situacions excepcionals com la COVID-19, resolgui les recurrents dificultats per exercir el vot dels ciutadans catalans a l’estranger, garanteixi el vot electrònic, millori les deficiències del vot per correu i contempli una administració electoral pròpia: la Sindicatura electoral de Catalunya.

DADES OBERTES I GOVERNANÇA DE DADES

Les dades són el nou petroli del segle XXI. La gran quantitat de dades que es genera cada dia, lluny de perdre’s, guardades, estructurades i ordenades tenen un incalculable valor per la informació que aporten per a la gestió, la millora de projectes i, fins i tot, la predicció. D’altra banda, les dades de l’administració pública no subjectes a confidencialitat o que comprometin estratègies són propietat dels ciutadans, i per tant públiques, i han d’estar, a través de l’Open data, al servei dels ciutadans per a la seva consulta, informació o reutilització.

· Seguirem reforçant l’espai de dades obertes del govern, com a mostra de transparència i com a eina de reutilització per part dels ciutadans.

· Dades obertes participatives. Actualitzarem les dades del govern i les categoritzarem i ordenarem a través del diàleg i demandes ciutadanes.

· Complirem amb els criteris internacionals de qualitat de les dades obertes. · Integrarem la governança de dades com a criteri fonamental de gestió de manera global i transversal a tot el govern. · Farem un seguiment i ajudarem els projectes que surtin a partir de les dades obertes del govern.

Anar a dalt

PdCat:

119 El xoc polític de l’1-O va tenir un impacte evident sobre els sentiments de tots, però també en la governança del país: va representar un abans i un després. Amb el govern destituït, amb l’aplicació de l’article 155 CE durant set llargs mesos, la governança del país va patir un daltabaix. En els mesos posteriors al nomenament del Govern del President Torra el dilema entre governar i reivindicar ha estat sempre present en les taules de decisió del Govern. La pròpia inhabilitació del President ha estat conseqüència de la decisió judicial d’inhabilitar, sense admetre mesures cautelars, en una sentència clarament punitiva, però alhora mostra la prioritat per “reivindicar” que va atorgar el President a l’acte de manteniment de la pancarta, respecte “governar” fins a finals de la Legislatura i sense haver d’anticipar eleccions. En la propera Legislatura serà necessari compatibilitzar millor sentiments i gestió, doncs governar bé és absolutament compatible amb el fet de reivindicar i exigir respecte als drets dels catalans a tenir estat propi.

7.1 DIÀLEG I CINC EIXOS D’IMPULS A LA GOVERNANÇA

Pel PDECAT governar bé requereix en primer lloc voluntat de fer-ho. No creiem en el principi de “com pitjor, millor”.

En segon lloc requereix apostar pel diàleg amb tots aquells que condicionen la política catalana i aquells que en són destinataris: amb el ciutadà, amb les entitats, amb els agents socials, amb els partits polítics, amb el Govern de l’Estat,… i del diàleg n’han de sortir consensos i acords. En tercer lloc per governar bé cal una administració eficient. La catalana ho és, els servidors 120 al que en el passat era la xarxa de carreteres. És una xarxa de connectivitat, pot permetre donar un enorme salt endavant a l’etern objectiu de millorar l’equilibri territorial del país. Podem aparellar la Catalunya-Ciutat amb el País Rural, perquè des de qualsevol poble de Catalunya s’ha de poder estar connectat al centre de Barcelona o a qualsevol potent centre de recerca d’arreu. Per fer-ho possible s’han de fixar estratègies i s’han de determinar compromisos: tenim una gran oportunitat d’avançar en l’equilibri territorial del país, cal governar. Finalment i en cinquè lloc, la justícia, la seguretat, la política exterior, també necessiten recursos humans i materials. Són estructures d’estat imprescindibles que cal reforçar i reforçar-ne la gestió. Patim una justícia lenta que requereix de més jutges, personal i TIC, tenim unes forces de seguretat i d’emergències que requereixen de més personal i recursos i disposem d’una xarxa d’oficines a l’exterior, àgil i capaç d’ajudar a tot el teixit productiu del país a ser a tot el món, reforcem-la. En definitiva, tenim voluntat de governar per gestionar les competències que tenim i el recursos de què disposem, sense deixar de reivindicar la nostra voluntat política de ser. Volem fer-ho bé i per això el diàleg és més necessari del que sovint ha fet el govern en aquesta legislatura. El model d’administració ha quedat obsolet, cal renovar-lo; la simplificació administrativa s’ha d’estendre, podem ser més eficients i tot això s’ha de fer reforçant la transparència i amb rigoroses avaluacions que mostrin les polítiques que funcionen i les que no. Volem una administració capdavantera, el bon govern ens farà créixer com a país i permetrà recuperar credibilitat i confiança en les institucions, qüestió bàsica per guanyar, el dia que es celebri el referèndum sobre la independència.

7.2 PER UNA ADMINISTRACIÓ EFICIENT UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA MODERNA, SIMPLE, EFICIENT I FACILITADORA

Catalunya necessita una administració al servei del ciutadà, que s’adapti de forma constant i innovadora als canvis de la societat i a les demandes ciutadanes, basada en un major retiment de comptes entre electors i elegits, la participació, la proximitat i el dret dels ciutadans a decidir. Uns serveis públics que responguin amb més eficàcia i agilitat i en els quals els tràmits més senzills i menys burocràtics. Una administració que aposti decididament per la digitalització, el big data i la intel·ligència artificial, per la transparència i la interlocució interadministrativa i amb l’administrat, que aprofundeixi en la simplificació administrativa evitant duplicitats i burocràcia estèril, que superi estructures arcaiques que s’han demostrat desfasades, que avaluï el resultat de les accions amb indicadors i que respongui a les necessitats dels ciutadans. Un govern que promogui i ajudi a fer realitat les potencialitats de la societat. Una administració business-friendly, que no posi pals a les rodes a la les empreses, ans al contrari, que esdevingui pista d’enlairament de la iniciativa privada. Creiem en una administració que afavoreixi el seu impuls i que aprofiti el seu know-how en la prestació de serveis. Cal aprofitar la força emprenedora i empresarial de la nostra societat, corresponsabilitzant-la en els objectius comuns que tenim com a país tot enfortint les nostres petites i mitjanes empreses, vertebradores del teixit productiu del país i generadores de riquesa i ocupació per tot el territori. Per fer-ho possible, cal fer propostes i establir polítiques amb l’objectiu de reforçar el lideratge que correspon a la política, de fer una administració eficaç i més propera, d’organitzar-la territorialment i d’oferir un servei públic de justícia adequat. Som continuadors del llegat polític que ha construït la Catalunya moderna dels darrers 40 anys a través d’una basta obra de govern des de la Generalitat però també des de les diputacions i ajuntaments, on comptem amb una gran ex- 121 periència en governs al llarg i ample de les corporacions locals del país. Les alcaldies del PDeCAT són, sens dubte, el millor aval per governar Catalunya.

REFORMAR EL MODEL D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, AGILITAR-LO I DONAR-LI EFICIÈNCIA I TRANSPARÈNCIA

• Cal una nova Llei del Sector Públic de Catalunya que actualitzi la tipologia del sector públic instrumental català i que reguli adaptant les particularitats pròpies de Catalunya al marc normatiu que estableix la nova regulació estatal (llei 40/2015). – Des de l’any 1989, no s’ha tornat a legislar de forma expressa sobre l’Administració catalana (Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya). – Cal revisar a fons el model d’administració pública amb l’objectiu de detectar duplicitats, eliminar ens públics amb competències i funcions poc clares i millorar la coordinació interna de l’Administració.

• Digitalitzar en profunditat l’administració. És la principal transformació que ens pertoca afrontar en el funcionament de l’administració per fer-la molt més eficient, àgil i propera al ciutadà. En aquesta legislatura s’ha d’afrontar un ambiciós pla de digitalització de l’administració, amb determinació d’indicadors de millora de l’eficiència i avaluació semestral d’avenços. Ha de permetre:

• Reformar el sistema de tràmits, simplificar-los i reduir substancialment la durada dels procediments administratius.

• Minimitzar l’aportació de documentació per part de l’administrat, quan aquesta ja hagi estat lliurada a l’administració

• Donar transparència a l’administració

• Professionalitzar la direcció pública en processos competitius. En el sector públic s’ha d’avançar en la separació entre direcció política i direcció professional. Hi ha càrrecs de direcció en múltiples institucions públiques que han de tenir un perfil marcadament tècnic i no polític, per això proposem: – Promoure que l’accés a càrrecs directius de l’administració que requereixin d’un marcat perfil professional s’efectuï mitjançant l’avaluació de mèrits i competències de cada

candidat en processos oberts, transparents i amb avaluació de resultats. – Regular la professionalització de la direcció pública professional de l’Administració de la Generalitat en base a l’informe elaborat per la Comissió d’experts constituïda pel Parlament de Catalunya el 2013.

• Potenciar l’autonomia en la gestió pressupostària i de recursos humans de les institucions públiques, amb avaluació i control de resultats.

• Reforçar la col·laboració publicoprivada i publicosocial des de l’administració, sota control públic. Catalunya en té llarga experiència a través de la concertació en sectors tan importants com el sanitari o l’ensenyament. Cal seguir-la propiciant en altres sectors com ara amb les entitats dels serveis a les persones o també en àmbits com el de la recerca i la transferència de coneixements.

• Valorar la possibilitat d’establir estratègies de cooperació amb empreses i plataformes que tenen la capacitat per recopilar dades, per tractar-les des de la perspectiva de l’administració i amb un preceptiu control de qualitat per una millor gestió pública d’una administració digitalitzada.

• Garantir la permanent transparència en tot el teixit d’institucions dependents de l’administració

• Articular processos d’avaluació respecte aquelles mesures, projectes i polítiques que s’apliquin, amb determinació d’indicadors efectius, per tenir constància de la utilitat o no, de la corresponent despesa pública. Les avaluacions es faran en posterioritat, si bé en determinades polítiques s’hauran d’efectuar també amb anterioritat a ser aprovades.

• Potenciar la formació continuada de tot el personal de la administració.

122 ORDENAMENT DEL RÈGIM JURÍDIC CATALÀ EN MATÈRIA DE FUNCIÓ PÚBLICA

Cal impulsar la definició d’ un marc normatiu únic de funció pública de Catalunya que garanteixi els principis de qualitat i flexibilitat del treball públic i la professionalització de la gestió dels recursos humans. Ha de venir acompanyat d’ un model d’organització del sistema de funció pública que determini el seu dimensionament i garanteixi la flexibilitat, mobilitat interna entre administracions i la gestió de projectes segons els nivells dels serveis propis de l’Estat del benestar i estratègics de Catalunya.

ESTABILITZACIÓ DELS TREBALLADORS TEMPORALS DE L’ADMINISTRACIÓ

• L’administració ha fet un abús de la temporalitat. Cal establir un pla ambiciós perquè durant aquesta legislatura es redueixi el nombre d’interins i, d’acord amb la normativa, es pugui donar una solució a totes aquelles persones que porten molts anys en aquesta situació, d’acord amb la doctrina de la Unió Europea.

• Ens hem de dotar d’un marc legal per a realitzar un procés d’estabilització i consolidació dels treballadors temporals i interins de la Generalitat.

TELETREBALL

El teletreball ha vingut per quedar-se, també a l’administració. Urgeix promoure les mesures necessàries per tal que el teletreball de gran part del sector públic no suposi, com succeeix actualment, un endarreriment en els tràmits administratius que fan els ciutadans i les empreses amb l’administració.

CREAR ESPAIS MULTI ADMINISTRATIUS REPARTITS PER TOT EL PAÍS

Repartir d’una manera més homogènia per tot el territori centres d’atenció al ciutadà per fer més senzilla i propera la relació entre l’Administració i el ciutadà.

• Potenciar la simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans pel que fa a la relació amb l’Administració.

• Promoure centres multiadministratius potents repartits pel territori amb l’objectiu d’avançar cap a un país més equilibrat i en xarxa.

7.3 REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA: TRANSPARÈNCIA, LLEI ELECTORAL I LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ

La transparència en la gestió pública és una eina cabdal per determinar la qualitat de la gestió de les institucions. La utilització de les TIC per gestionar i difondre la informació, acompanyada del debat social i mediàtic sobre les activitats polítiques i la generació plural de l’opinió pública faciliten el procés per guanyar en transparència. Cal implementar una veritable cultura de la transparència com a única forma de gestionar les nostres organitzacions. Més transparència sol comportar més garanties de gestió eficaç dels recursos públics davant la comunitat i sens dubte els hi atorga més credibilitat i legitimitat. D’altra banda, la transparència és informació, la informació són dades, les dades es poden gestionar i ser aprofitades per millorar la gestió pública. Un exemple proper és l’evolució que ha seguit el tractament de dades durant la pandèmia del COVID. De no tenir-ne o quedar reservades, les dades han passat a convertir-se en la millor eina d’informació sobre la situació de la pandèmia i la millor eina per a la presa de decisions. 123 Des del PDeCAT treballarem per a:

• Fer de la transparència una de les característiques que distingeixin l’acció de govern de la Generalitat amb l’objectiu que pugui ser utilitzada tant per donar a conèixer informació sobre la gestió, com per fer tasques d’avaluació de les polítiques públiques que s’adopten i facilitar la millora de la normativa.

• Donar el màxim accés a la informació pública, tant activa com passiva, especialment sobre l’origen i el destí dels fons públics (contractació pública, subvencions i operadors) i sobre les retribucions i patrimoni dels representants polítics i càrrecs de l’administració.

• Vetllar per la difusió i compliment de la normativa de registre públic de lobbies, de les seves activitats i dels procediments (codi de bones pràctiques). Mantenir la generalització del silenci positiu com a forma de resolució de les peticions dels ciutadans. D’altra banda, una plena transparència ha de permetre una major flexibilitat i agilitat d’actuació dels poders públics amb els agents privats, entre els poders públics i fins i tot amb els treballadors públics amb la introducció d’una normativa que permeti la gestió dialogada de les potestats públiques, introduint la negociació i la mediació en l’àmbit del dret públic. Amb transparència, l’administració justifica i mostra els seus actes. La transparència és una qualitat per a la gestió de les institucions. La rendició de comptes ha d’empoderar els ciutadans, de tal manera que siguin també element clau en la presa de decisions públiques. Partint d’una informació accessible, intel·ligible i comprensible, els ciutadans han de poder formar-se una opinió que permeti relacionar els propòsits i els resultats de les actuacions públiques. Des del PDeCAT treballarem per a:

• Avaluar la reformada llei de contractes per determinar si s’ajusta als objectius de visibilitat i transparència en els processos d’adjudicació de concursos d’obres i serveis.

• Generalitzar el retiment de comptes i l’avaluació de les normatives que s’aprovin i de les polítiques que es duguin a terme, així com sobre el compliment dels objectius marcats.

LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ

Lluitar contra la corrupció i garantir que tenim uns representants polítics sense ombra de sospita és una prioritat de primer ordre per recuperar la confiança de la ciutadania en els representants públics. Els valors de la meritocràcia, l’honestedat en la gestió pública, la salvaguarda de l’interès general i la gestió responsable de tots i cadascun dels euros del pressupost públic són valors irrenunciables. Sense transparència no hi ha confiança, i sense confiança no hi ha autèntica democràcia. Serem implacables en la lluita contra la corrupció. Promourem a Catalunya l’adopció dels estàndards internacionals més avançats per garantir en tot moment la proscripció de la corrupció en tots els seus àmbits. El bon funcionament de les institucions és el millor sistema de prevenció, persecució i erradicació de la corrupció. L’establiment d’un Codi ètic pels càrrecs de 124 l’administració i pels representants electes, la normativa que regula la contractació, donar transparència als lobbies, regular i controlar el finançament de les forces polítiques, són alguns dels àmbits sobre les quals cal actuar per dificultar i erradicar la realització de pràctiques corruptes.

• Aprovar i avaluar periòdicament el Codi Ètic dels directius i servidors públics de la Generalitat de Catalunya. Tots els càrrecs electes del PDeCAT i els nomenats a proposta de membres del PDeCAT subscriuran el codi envers el càrrec que exerceixen i en relació al partit al qual representen.

• Avaluar el sistema de tràmits i de contractació de l’Administració Pública per determinar les modificacions a incorporar destinades a donar transparència al procés de contractació i evitar possibles pràctiques corruptes.

• Reforçar la seguretat jurídica de la contractació pública i reduir la durada dels procediments administratius. En la mesura del possible, cal establir la vinculació del contracte amb els resultats.

• Potenciar l’autonomia i independència de les agències públiques quant a gestió pressupostària i de recursos humans, supervisant-ne els resultats.

• Establir pactes d’integritat i transparència en l’àmbit de la contractació pública, per ajudar a lluitar contra la corrupció. Es tracta d’un procés que inclou un acord signat entre el Govern i els licitadors en qualsevol contracte de l’Administració, on el pacte estableix que cap de les parts del contracte pagarà, oferirà, exigirà o acceptarà suborn, ni participarà en conxorxa amb els competidors per obtenir el contracte. A més, els licitadors estaran obligats a revelar totes les comissions i despeses similars pagades que guardin relació amb el contracte. L’incompliment del pacte d’integritat genera un risc d’exclusió permanent del licitador.

• Aprovar manuals de bon govern a les administracions, que elevin el compromís ètic i públic dels governants i esdevinguin exigència permanent vers la ciutadania.

• Prohibir als condemnats per corrupció figurar en una llista electoral, ocupar un alt càrrec a l’Administració i treballar a l’Administració durant deu anys.

• Modificar el codi penal perquè els delictes greus per corrupció no quedin impunes amb els actuals criteris de prescripció i perquè les persones condemnades per corrupció responguin sempre amb el seu patrimoni.

• Garantir un finançament transparent dels partits i les seves fundacions.

• La Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, ja ha entrat en vigor. Paral·lelament als necessaris treballs legislatius de transposició es pot avançar en el disseny organitzatiu dels canals interns d’alerta de què hauran de disposar totes les institucions públiques.

7.4 PER UN MUNICIPALISME RENOVAT

Més que mai, reivindiquem l’autonomia del món local i supramunicipal (comarques i vegueries) i el respecte al principi de subsidiarietat, és a dir, que les decisions es prenguin des del nivell més proper als ciutadans; que no es decideixin mesures d’esquenes als municipis, als seus punts de vista i als seus matisos, doncs en tant que institucions més pròximes a la ciutadania són les administracions més properes al ciutadà. Són les que millor coneixen el territori i les seves necessitats i problemàtiques i han de ser les que prestin els serveis a les persones i canalitzin la participació ciutadana en primera instància. Cuidant el món local, cuidem el nostre país. Cal dotar les entitats municipals dels instruments i dels recursos adequats per tal de dimensionar correctament els serveis que presten, adaptant-se a les realitats territorials i a les demandes ciutadanes. Creiem en un disseny territorial en base a la màxima participació i al consens territorial i polític, amb ple respecte i atenció a les singularitats; l’Àrea Metropolitana, l’Aran, munici- 125 pis turístics i petits municipis, que garanteixi una eficaç prestació dels serveis als ciutadans, sota els principis de proximitat, d’asimetria i d’equilibri territorial, amb transparència, més eficiència, amb reducció de costos, evitant la proliferació d’ens i duplicitats de gestió. Per aconseguir un marc favorable a desenvolupar les polítiques públiques i el bon funcionament de les institucions és important que l’Estat respecti el funcionament de l’Administració catalana d’acord amb l’autonomia i les competències d’autoorganització previstes a l’Estatut. En aquest sentit, aquelles lleis i decisions que impliquen la centralització de l’activitat administrativa, que afecten el ple funcionament i organització de l’Administració catalana o bé totes aquelles lleis rígides que no deixen lloc al desenvolupament autonòmic són un fre per poder tenir una administració de qualitat. Denunciem que des del Govern de l’Estat s’ha aprofitat la darrera crisi econòmica per intervenir en els ajuntaments i en els governs autonòmics, fent recaure sobre aquestes administracions més pressió en la reducció del dèficit sense tenir en compte que presten els serveis més bàsics i propers a ciutadà i al territori. Cal acabar amb aquest desequilibri vertical a favor de l’Estat. Defensem les nostres institucions i la seva capacitat de decisió, és el moment de recuperar la potencialitat plena de la governança de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments i ens locals del país, com a actors principals i aliats de la societat i com a motors de creixement social, econòmic i representatiu del nostre país. Des del PDeCAT defensem:

• Que els ajuntaments i els òrgans de gestió dels ens locals són institucions fonamentals de la capacitat de govern del país.

• Que les corporacions locals són una peça bàsica en la gestió de l’estat del benestar per la seva proximitat i agilitat en la resposta a les demandes i necessitats que planteja la ciutadania.

• Que cal dotar-les dels instruments i dels recursos adequats, així com d’eines de col·laboració i corresponsabilitat entre elles, per tal de dimensionar correctament els serveis que presten, adaptant-se a les realitats territorials i a les demandes ciutadanes.

• Que cal garantir-los un finançament adequat amb els principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat.

• Que cal apostar per una reforma de l’administració local a Catalunya recuperant les competències que la Llei de Reforma i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) va laminar-nos.

• Que cal avaluar les lleis d’organització territorial, com la Llei de vegueries o la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) un cop han transcorregut 10 anys des de la seva aprovació.

• En relació al Tribut Metropolità de l’AMB, considerem que la seva concepció actual no és justa, en aquest sentit: – Impulsarem la revisió del Tribut Metropolità per fer que compleixi amb els principis de justícia, igualtat, equitat i eficiència. – Demanarem més transparència a l’AMB respecte els ingressos i despeses que percep de cada municipi i gasta en serveis que presta a cada un d’ells. – Reclamarem el desglossament de la despesa de l’AMB en serveis de transport a cada municipi, així com el pressupost d’inversions territorialitzades a cadascun d’ells per la millora del servei, particularment en els municipis de la 2ª corona metropolitana.

• Flexibilitzar la normativa urbanística relativa als petits municipis per adequar-la al paper que tenen en el manteniment del territori i incorporant una més alta participació dels representants del ajuntaments en la presa de decisions. Així mateix, simplificar la normativa administrativa i contractual que els afecta.

• Modificar la llei d’estabilitat pressupostària per flexibilitzar-la i fer possible, de manera permanent, que els ajuntaments puguin destinar els seus superàvits a projectes socials i econòmics. 126

• El retorn al Govern de Catalunya de les eines necessàries per fer front a les necessitats dels ens locals en relació amb el dèficit del personal funcionari d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FHN), com ara el desenvolupament del Registre català de personal FHN, la creació d’una borsa d’interins en l’àmbit de Catalunya per a la provisió de llocs reservats a personal FHN i la publicació del llistat de places relatives a personal FHN.

• En la revisió del finançament local, l’estat ha de compensar als ajuntaments per les pèrdues fiscals que els ha suposat la modificació del Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana quan la transmissió no comporta plusvàlua.

7.5. CATALUNYA I LA GESTIÓ DE LA JUSTÍCIA

El dret, la justícia i els tribunals han de ser la garantia de la protecció de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, de manifestació, i de seguretat en les comunicacions. En canvi no correspon a la justícia dictaminar sobre conflictes de naturalesa eminentment política. Per un adequat funcionament de la vida política del país i de les institucions, cal desjudicialitzar-la i cal fer-ho aviat. En un estat de dret, cal exigir l’escrupolosa separació de poders i el respecte als drets i llibertats fonamentals. La justícia presta uns serveis imprescindibles a les democràcies i en conseqüència, ha de ser independent, veraç i àgil per generar confiança a la societat.

EN DEFENSA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL PODER JUDICIAL

Davant l’Estat seguirem reivindicant la millora de la qualitat democràtica de l’Estat en l’àmbit de la justícia. Des de Catalunya impulsarem propostes a les Corts espanyoles adreçades a:

• Garantir la independència del poder judicial, per tal d’impedir la contaminació recíproca amb els poders executiu i legislatiu.

• Establir mecanismes de control efectius en el sí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per tal d’impedir la violació del secret de les actuacions judicials.

• Preservar el dret a la informació dels mitjans de comunicació, mitjançant un sistema de comunicació emès per la pròpia justícia, evitant processos paral·lels mediàtics i filtracions que perjudiquen el correcte funcionament dels processos.

• Equilibrar el dret a la informació, que és un dret fonamental, amb el dret a la intimitat i a la pròpia imatge per evitar les filtracions de dades de procediments decretats secrets per l’autoritat judicial.

ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA A CATALUNYA

Catalunya té cedida la gestió dels serveis de l’administració de justícia. En aquest sentit, des del PDeCAT creiem que cal:

• Garantir que els òrgans judicials i els funcionaris al seu servei, en tant que administració de la Generalitat de Catalunya, siguin dotats dels recursos humans i materials necessaris, de manera que els permetin desenvolupar llur tasca essencial al servei dels ciutadans i l’interès públic.

• Donar resposta àgil a les demandes de la societat a l’administració de justícia, ja que la lentitud en els processos judicials ja constitueix un cost i una pena pels afectats. El Tribunal Europeu de Drets Humans estableix que un procés judicial que duri més de cinc anys és contrari al dret a un judici just.

• Augmentar el nombre de jutges, magistrats, fiscals, lletrats i funcionaris al servei de l’administració de justícia, posant especial èmfasi en les vies de promoció interna, i en la formació i capacitació del personal destinat a Catalunya.

• Promoure que sorgeixin vocacions per a l’exercici professional com a jutge, magistrat, fiscal i lletrat de l’administració de justícia entre els estudiants i llicenciats en dret de les universitats catalanes, mitjançant un programa de beques suficientment dotat, 127 per intentar incrementar el relativament reduït nombre de professionals de la justícia catalans.

• Reintroduir el tercer torn com a via d’accés a la judicatura de professionals catalans de reconegut prestigi per tal d’augmentar el número de catalans a la judicatura.

• Promoure una més gran digitalització de l’administració de justícia mitjançant la universalització de l’expedient electrònic i l’extensió del sistema informàtic e-justicia.cat a tots els jutjats i tribunals, per tal d’aprofitar la implantació de l’oficina judicial en benefici del funcionament de l’administració, i al servei dels operadors jurídics i dels usuaris.

• En els darrers 5 anys, només el 9% de les sentències han estat redactades en català. És l’evidència de no respectar els drets lingüístics dels catalans en les seves relacions amb l’Administració de justícia. El coneixement de la llengua catalana i el dret propi de Catalunya ha de ser considerat un requisit per a la prestació de serveis a Catalunya. Així mateix, cal reconèixer la plena validesa i eficàcia de les actuacions judicials realitzades i dels documents presentats en català.

• Augmentar els honoraris dels advocats pertanyents al Torn d’Ofici, així com retribuir específicament la disponibilitat en els torns especials d’estrangeria i menors.

• Modificar l’accés al Torn d’Ofici per als nous advocats col·legiats, tot suprimint la col·legiació mínima de dos anys que constitueix una barrera excessiva. El màster, la prova d’accés i un període de sis mesos d’exercici, són suficients per garantir la capacitació professional.

Tornar a dalt

PSC:

BON GOVERN: TRANSPARENT, RESPONSABLE I QUE GESTIONI BÉ ELS DINERS PÚBLICS

Perquè la política torni a ser una eina de millora de la qualitat de vida de les persones i de construcció d’una societat més lliure, segura, pròspera i justa, cal recuperar els nostres serveis públics, la cultura del que és públic, la bona gestió i el compromís d’un bon govern de tothom i per a tothom.

El bon govern no és només aquell que s’exerceix legítimament i democràticament, sinó que és, sobretot, aquell que treballa per l’interès general, pel bé comú amb transparència, eficàcia i eficiència, complint la legalitat i amb un grau de satisfacció en la ciutadania, involucrant-la també en els àmbits de presa de decisions.

En els darrers deu anys hem vist com s’ha esmicolat el prestigi de les nostres institucions, amb la figura del president i del conjunt del Govern de la Generalitat al capdavant, i s’ha trencat amb els principis fonamentals de neutralitat i respecte a la legalitat. Uns governs que han exercit de part, només per a aquells i aquelles amb les quals comparteixen un mateix projecte independentista; uns governs que han cercat la confrontació permanent i han defugit amb eufemismes del diàleg i la negociació; uns governs més centrats en la propaganda que en el conjunt dels catalans i les catalanes i les seves creixents necessitats; uns governs poc transparents, que han practicat el clientelisme i que avui compten amb exalts càrrecs implicats en casos de pràctiques irregulars i corrupció.

Liderarem un bon govern a Catalunya i per a Catalunya. Estem convençuts i convençudes que les institucions públiques són imprescindibles per millorar la societat i liderar les grans transformacions. L’estabilitat i la millora institucional estan estretament vinculades al progrés econòmic i social, per això cal vetllar pel compliment de la legalitat vigent, la no instrumentalització política de les institucions que són de tots i totes,  l’ús responsable i eficient dels recursos públics, el principi d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit públic i els valors que ens defineixen com a societat.

Des del Govern de la Generalitat lluitarem per reduir els dèficits democràtics existents, formularem l’establiment de garanties i seguretat per als ciutadans i les ciutadanes, i centrarem la nostra actuació en la gestió eficient i l’abordatge dels problemes centrals de la societat catalana, sumant voluntats polítiques i socials.

En definitiva, volem un Govern de la Generalitat realista, però útil i ambiciós; un bon govern al servei de tots els catalans i les catalanes.

Serveis Públics propers i eficaços en una administració pública al servei de tothom

La pandèmia de la covid-19 està posant a prova els nostres serveis públics, ja debilitats per l’escarni d’una dècada en regressió que ha fet trontollar el nostre model de serveis i garanties socials. Els serveis públics són els que, en última instància, separen una vida amb carències d’una vida digna. Avui, en una societat moderna que ha de fer front als nous escenaris que s’obren camí, el bon govern té la responsabilitat i l’exigència de garantir un sistema públic robust i consolidat,  amb capacitat de donar resposta a les necessitats de la seva ciutadania i als reptes sobrevinguts que se li plantegin en tot moment.

L’administració pública protegeix i garanteix els drets de la ciutadania, l’impuls de l’activitat econòmica, la promoció de la igualtat d’oportunitats i el manteniment de la cohesió social.  El nostre objectiu és treballar per recuperar i enfortir els serveis públics, per garantir la seva estabilitat, proximitat, eficàcia i neutralitat, dotant-los també d’un model d’avaluació i rendiment de comptes, dels recursos suficients i d’una estructuració de la despesa, sempre, en benefici de tothom.

O1. Una administració pública que garanteixi els serveis públics a tothom

Treballem per uns serveis públics i una administració més propera, transparent, fàcil d’interactuar i eficient. Renovarem els serveis públics, que comptaran amb professionals estables i en contínua formació que treballaran en una administració digital que gestiona responsablement els recursos que són de tots i totes.

Volem una administració i uns serveis públics moderns que puguin coordinar i impulsar les iniciatives de la societat, cooperar amb altres administracions, incentivar la innovació proposada pels seus i les seves professionals i, sobretot, amb capacitat per prioritzar allò que és urgent, necessari i recomanable. Una administració que atengui les necessitats actuals de la societat, acompanyant aquelles persones que més ho necessitin en la seva relació amb l’administració i que també estigui en disposició de liderar transformacions socials en el futur.

P1. Posar en marxa el Programa d’Avaluació de Polítiques Públiques a la Presidència, per disposar d’informació de qualitat de diferents fonts per al disseny i l’avaluació de les polítiques públiques basades en l’evidència, el coneixement especialitzat i la consulta amb els actors implicats, a més dels òrgans d’assessorament i consulta, i la concertació social; i revitalitzar l’Institut de Polítiques Públiques IVALUA.

P2. Avaluar el sector públic amb l’objectiu de promoure el Pacte Nacional de Reforma de l’Administració i els Serveis Públics. Aquest procés es farà conjuntament amb el sector local de Catalunya, a fi de concretar els marcs competencials en aquells casos en què hi ha concurrència, i tindrà com a objectiu estratègic la millora de la racionalització de la gestió dels serveis públics al país. 

Com a resultat d’aquest procés, es proposa el desenvolupament efectiu dels següents instruments:

P3. Una llei d’organització i digitalització de l’administració de la Generalitat de Catalunya, que reorganitzi i simplifiqui l’estructura i actualitzi, entre d’altres, l’Estatut de l’Empresa pública.

P4. Una Llei de la funció pública, elaborada mitjançant el diàleg amb els agents socials i cercant el màxim consens parlamentari, que vetlli per la dignificació, estabilitat i formació dels treballadors i les treballadores públiques, doti de publicitat i transparència l’accés i motivi adequadament el desenvolupament de les pròpies responsabilitats, amb un major nivell de professionalització tant directiva com tècnica i administrativa, i estableixi mecanismes de relleu on es pugui donar una transferència de coneixement efectiva.

P5. Un Estatut del Directiu Públic que garanteixi la professionalització dels alts càrrecs a les entitats públiques, assegurant la idoneïtat de les persones que ocupen els càrrecs directius, sobre la base del principi de mèrit en lloc del sistema clientelar actual.

P6. La revisió dels contractes de concessió i de serveis urgents, i un pla de formació integral dels empleats públics, amb la finalitat de millorar llurs capacitats i coneixements en matèria de seguiment i tutela de les activitats desenvolupades per les adjudicatàries de la prestació de serveis públics.  

P7. Una avaluació i les inversions necessàries per garantir l’adaptabilitat tecnològica de l’administració pública.

P8. Promoure un model de disseny de polítiques públiques i de planificació estratègica i operativa a tots els nivells de l’administració pública catalana. Això ha de facilitar el treball amb objectius, dades i indicadors i, per tant, el seguiment, l’avaluació de les polítiques públiques i el rendiment de comptes. La informació serà accessible i entenedora.

O2. Contractació i compra pública exemplars

Millorar la qualitat democràtica del nostre sistema passa també per una regulació més acurada, eficient, equitativa i escrupolosament transparent de la contractació i la compra pública, així com de les subvencions. Aquests processos són vulnerables a la corrupció, la col·lusió, el frau i la manipulació i, per això, és imprescindible incorporar mecanismes que tinguin en compte aquesta vulnerabilitat amb l’objectiu de prevenir-la i minimitzar-la. Un servei públic amb vocació i orientació a la ciutadania exigeix un doble compromís ètic i de responsabilitat social en la gestió pública.

P9. Promoure la Llei de contractació pública de Catalunya que dissenyi adequadament els procediments i l’organització en relació amb tots els contractes de les administracions públiques, amb la finalitat que el disseny institucional permeti assolir una més gran transparència, integritat i sostenibilitat social i ambiental de les compres públiques i de la provisió i gestió dels serveis públics i les infraestructures.

P10. Reforçar la transparència i difusió pública de tots els processos de licitació i adjudicació, publicant en temps real la documentació i impulsant a través de la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya processos de selecció, adjudicació, seguiment i control de la contractació pública.

P11. Reforçar la claredat i precisió dels requisits i les condicions que configuren la demanda pública, garantint la màxima objectivitat en els criteris per a la valoració de les ofertes i la utilització de procediments extraordinaris com els d’urgència; i promoure un pla de formació contínua dels empleats públics de Catalunya, a fi de reforçar les seves capacitats i els seus  coneixements en matèria de contractació pública.

P12. Garantir la imparcialitat en els procediments mitjançant la disminució dels òrgans que en l’actualitat gestionen la contractació de les diferents administracions públiques a Catalunya.

P13. En les concessions i els contractes de serveis, garantir la capacitat de les administracions en la licitació, adjudicació dels contractes i, sobretot, en el control i seguiment d’aquests. 

P14. Establir, com a condició per a la renovació de concessions públiques, l’anàlisi de la seva eficiència i el seu impacte en l’ocupació i la seva qualitat.

P15. Vetllar per la correcta aplicació del Codi de Bones Pràctiques en la contractació pública i actualitzar les clàusules socials, fiscals i mediambientals. Les empreses que contractin amb l’administració respectaran les condicions laborals del conveni col·lectiu, així com la transparència sobre paradisos fiscals.

P16. Fomentar la col·laboració publicoprivada com un instrument de creació de valor públic, establint la titularitat pública de la provisió del servei i la prestació d’aquest a través del sector empresarial o tercer sector social, amb un sistema de regulació i provisió robust i amb un sistema de control i avaluació ambiciós i exigent. D’aquesta manera podrem encarar amb més solidesa els reptes actuals de la nostra economia, com la superació de la crisi de la covid-19 i els Fons Next Generation EU.

P17. Impulsar incentius específics per afavorir la contractació amb centres especials d’ocupació i d’inserció social  i empreses que impulsin l’R+D+i. 

P18. Impulsar una Llei de subvencions que apliqui els principis del bon govern, assegurant l’interès social de les activitats subvencionades, acabant amb la discrecionalitat i fent transparents les relacions entre els sectors públic i privat. Regular, amb relació al sector privat que contracti amb el sector públic de la Generalitat, la publicació al seu web corporatiu dels contractes, convenis i subvencions obtingudes.

P19. Garantir que les subvencions a particulars i entitats es facin en règim de concurrència competitiva, excepte casos molt justificats, i fer que cada convocatòria de subvencions faci públic un informe d’impacte i d’avaluació. 

Tornar a dalt

PPC:

En l’àmbit de la funció pública:

a) Donar compliment als acords assolits amb la Taula de la Funció Pública i retornar així, segons el calendari previst, les pagues extraordinàries dels anys 2013 i 2014  que els empleats públics de la Generalitat no van percebre fruit de les retallades aprovades pel Govern de la Generalitat.

b) Garantir la recuperació de la resta dels drets laborals i econòmics dels empleats públics de l’administració de la Generalitat suspesos des de l’any 2012 per les retallades del Govern.

c) Garantir que el personal al servei de l’administració no s’hagi de significar políticament i garantir la independència i neutralitat de tot el personal públic

En l’àmbit de l’organització de l’administració:

Elaborar un nou pla de racionalització i simplificació del sector públic instrumental (entitats amb participació majoritària i minoritària) per reduir fins un 50% el nombre total d’ens que en formen part, ja que a dia d’avui, tot i els processos de racionalització i simplificació.

Regular l’exercici de l’alt càrrec en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya a través de l’elaboració d’un avantprojecte mitjançant el qual es professionalitzi l’exercici de les responsabilitats dels alts càrrecs de l’administració, i fixi, entre altres, el procediment de nomenament que garanteixi la idoneïtat del candidats i permeti un anàlisi prèvia  de la possible existència de conflictes d’interessos.

Millorar el règim d’incompatibilitats d’alts càrrecs al servei de la Generalitat, reforçant la legislació amb la introducció de nous supòsits i incrementar els controls sobre els conflictes d’interessos.

Posar en marxa l’oficina de conflictes d’interessos l’administració de la Generalitat que actuï amb plena autonomia funcional i tinguin com a missió esdevenir un òrgan de vigilància i control de la incompatibilitat dels membre del Govern i dels alts càrrecs de l’administració.

Establir, de forma immediata, mecanismes de control i fiscalització del patrimoni dels membres del govern, els alts càrrecs de l’administració i els directius del sector públic de la Generalitat, per avaluar i detectar possible situacions d’enriquiment injustificat durant l’exercici del càrrec.

Tancar l’Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics, creada a través del Decret 1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat.

En l’àmbit de la lluita contra la corrupció:

Incentivar la denúncia de possibles casos de corrupció i frau fiscal establint protocols i codis de conducta entre els diferents organismes i departaments de l’administració, per posar en coneixement de la justícia o dels seus superiors aquelles irregularitats o actes que es poguessin considerar delictius, tot protegint els denunciants.

Redefinir l’Oficina Antifrau de Catalunya amb l’aprovació d’una modificació de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya per aprofundir en les competències assumides per aquesta institució sense que això, impedeixi el control d’altres institucions.

Reforçar i millorar els mitjans materials i humans dels òrgans i organismes fiscalitzadors per a que la manca de mitjans no sigui un motiu per a no controlar pràctiques que poden esdevenir corruptes.

Impulsar el reforç i la signatura de convenis de col·laboració entre els òrgans de fiscalització i control de les diverses administracions públiques catalanes.

Fomentar l’establiment de mecanismes de col·laboració entre la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau de Catalunya amb altres organismes com l’Agència Tributària de Catalunya i Agència Estatal d’Administració Tributària i les entitats gestores de la Seguretat Social, entre altres, per a facilitar l’accés a la informació en poder d’aquestes entitats i que sigui d’interès en les seves actuacions de control.

Comparèixer com a acusació particular en tots els procediments judicials vinculats a delictes de corrupció i frau fiscal en què el patrimoni i els recursos públics de la Generalitat apareguin indiciàriament com a perjudicats, incloent en aquest concepte el frau a qualsevol tribut sobre el qual tingui capacitat de decisió la Generalitat.

Donant compliment a la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat i del Decret 57/2002, de 19 de febrer, de Reglament dels Serveis Jurídics de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’ordre de compareixença a la causa del membre del Govern que correspongui en funció de l’àmbit material del departament afectat.

Realitzar una auditoria interna i externa de la gestió de les residències durant la primera onada de la pandèmia generada per la Covid-19 per a detectar possibles disfuncions, així com decisions i els seus responsables que poden estar estretament vinculades amb presumptes pràctiques corruptes.

Deixar sense efecte la modificació de la llei dels serveis jurídics aprovada a la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2020 per evitar que aquests representin a alts càrrecs i membres del Govern en cas de presumptes delictes contra l’administració.

En l’àmbit de la transparència i bon govern:

a) Adoptar, en el termini de sis mesos, el reglament de desplegament de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

b) Impulsar la modificació de la Llei 19/2014 per a ampliar les funcions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i dotar-la amb els mitjans necessaris per a garantir el correcte compliment de la seva tasca.

c) Implementar, a través del web de transparència, un registre dels càrrecs públics i electes a Catalunya que estan obligats a presentar declaracions de béns, activitats i interessos per accedir al càrrec i a les diverses institucions que les que formen part, i així facilitar la consulta ciutadana de les declaracions presentades.

Oferir al conjunt de la ciutadania de forma accessible i transparent informació sobre l’estat d’execució dels pressupostos de la Generalitat, el nivell de despesa executada i el seu pagament, així com el volum de deute financer i les seves condicions i el deute que la Generalitat manté amb la resta d’administracions públiques.

Encarregar a la Intervenció General de la Generalitat una auditoria, amb una periodicitat anual, sobre l’eficiència, l’eficàcia i l’equitat dels diversos programes de despesa pública.

Introduir als plecs contractuals la valoració, com a criteris subjectes a puntuació, mesures en transparència i accés a la informació de les empreses concurrents.

Dissociar les funcions de detecció, definició i ràtio de la necessitat pública de contractació de les funcions de licitació-adjudicació-avaluació de l’execució del contracte públic.

Fixar en els contractes públics estàndards mínims de qualitat i la obligatorietat de realitzar una avaluació dels costos i resultats dels serveis públics concessionats.

Establir estàndards mínims de transparència durant l’adjudicació i execució de contractes públics.

Reduir la contractació pública que es tramita a través de procediments oberts, ja que actualment encara representa el 50% de la contractació.

Prohibir la utilització de convenis de col·laboració administració pública-empreses privades, donat que la seva utilització esquiva els controls propis i necessaris que requereix l’ús dels recursos públics per adjudicar serveis o prestacions públiques a empreses privades.

Limitar les modificacions dels contractes públics per noves necessitats a menys del trenta per cent del valor d’adjudicació. Utilitzar el procediment d’urgència en la contractació pública només a la contractació directament derivada o vinculada a la gestió de la pandèmia generada por la Covid-19.

Tornar a dalt